Puyalón de Cuchas demana la dimissió de Maria José Ferrando com a coordinadora coordinador de la ponència de la llei de llengües
Les declaracions i actuacions de la diputada del PP María José Ferrando només demostren la incapacitat cultural i de coneixement d’una persona que no pot liderar cap ponència de lleis de llengües de cap lloc del món . Una ponència tendenciosa i políticament recolzada per PAR i la plataforma “No parlem català”. Plataforma aquesta en la qual participen elements extremistes, aquests sí de dubtosa legitimitat democràtica, ara que reclamen aquesta paraula des dels sectors de la dreta espanyolista, només per haver guanyat amb majoria unes eleccions més que influyenciadas per la situació econòmica per ells creada.
Des Puyalón de Cuchas es vol denunciar que precisament per les pressions d’aquests sectors quan eren àmplia minoria, no es va poder desenvolupar una llei digna de llengües ni cap ponència durant 30 anys de democràcia. Una democràcia fictícia que deixa sense dret d’expressió i comunicació a mils de aragoneses / os. I sense el dret d’ensenyament en la seva llengua, fonament de qualsevol democràcia. Tot això ni després de signar el dictamen de la comissió especial de política lingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra. Ningú que menyspreï d’aquesta manera el patrimoni d’Aragó, la cultura i la ciència pot liderar cap fòrum de debat sobre aquests assumptes. La desparación de la denominació històrica de les dues llengües d’Aragó continuarà arrossegant qualsevol iniciativa des dels sectors d’ultradreta espanyolista.
L’ús de dades falses i populistes com l’ús del “pinganillo” a les Corts, la contractació de més funcionaris o de butlletins traduïts en aragonès i català, només són demanades àmpliament esteses per la espanyolisme en fòrums europeus o internacionals. On la incapacitat o arrogància d’aquests polítics els impedeix seguir cap lectura, conversa o xerrada en anglès. Tal com Ana Botella ha demostrat en la seva última presentació de Madrid davant del COI. Unes dades comunament manipulats en fòrums internacionals per un entamado administratiu organitzat al voltant del “Institut Cervantes”, amb un pressupost, aquest sí, que ens trauria en un moment tots els problemes de finançar a Aragó per a l’ensenyament, sanitat o lleis socials com la de dependència.