La Declaració de Mequinensa, tres dècades després | Comarques Nord.
La Declaració de Mequinensa és una icona dels parlars de la Franja. El dia 1 de febrer de 1984, alcaldes de diversos municipis de les comarques de la Franja es van reunir al municipi del Baix Cinca per a manifestar la realitat lingüística dels pobles de la franja oriental d’Aragó, creant un eix comú per a treballar per la normalització lingüística i els primers passos perquè entrés l’ensenyament del català a les aules. Tres dècades després, Mequinensa tornarà a ser el punt de trobada per la llengua catalana d’Aragó, on estan convidats alcaldes i regidors dels pobles de la Franja per parlar de la salut del català i el panorama que s’obre ara amb la nova Llei de Llengües.
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va dir que “dissabte hi haurà una trobada convocada per Mequinensa i oberta a alcaldes i regidors dels pobles de la Franja per a fer una resposta unificada a la nova Llei de Llengües i els canvis que s’han produït en matèria lingüística”. Sorolla va recordar que la Declaració de Mequinensa de 1984 va ser “una declaració de principis que buscava el reconeixement de que aquí es parla una llengua, el català, deixant de banda denominacions com el ‘xapurreau’, i promocionar la llengua com a tal fomentant l’edició en llengua catalana i donant-li prestigi a la llengua que parlem”.
El posicionament dels partits polítics en matèria de llengua des de meitats dels 80 fins els nostres dies ha canviat força. “Amb la Llei de Patrimoni Cultural dels anys 90 es va reconèixer que es parlaven dos llengües a Aragó a banda del castellà. Llavors hi havia més discussions per l’aragonès que no pel català. Però este punt de vista va canviar a partir dels 90, que va esdevindre en la polarització actual i amb un canvi de postura significatiu del Partit Aragonès. L’explicació, segons Sorolla, té un rerefons electoral. “A nivell de Matarranya no està tan clara esta polarització. PSOE ho té bastant clar. Al PAR hi ha diferents punts de vista, i des del PP hi ha alcaldes i regidors a favor i altres que estan en contra. A Saragossa, en canvi, van més a traure rendiment electoral”.
La Declaració de Mequinensa va ser una petició que es va firmar el primer de febrer de 1984 pels alcaldes de Benavarri, Areny de Noguera, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, i tots ells es comprometien a normalitzar el català en l’àmbit municipal, i es demanava al conseller de cultura de la DGA a reconèixer la realitat lingüística d’Aragó. De cara a dissabte hi haurà un punt de trobada per a tractar el camí que han viscut els pobles de parla català, cap a on va la nova Llei de Llengües i també hi haurà conferències sobre l’evolució de la parla.