El dia 17 del passat mes de maig, publicava una petita crònica de la manifestació del dia anterior a Saragossa, organitzada per la Coordinadora Aragó és trilingüe, i entre altres coses deia que: “La joia per l’èxit de la manifestació era present en totes les converses que en petits grups s’hi mantenien. No hi havia cap mena de dubte, era la manifestació més gran feta a Saragossa reivindicant les dues llengües minoritàries”. Gents diverses van puntuar objectivament la manifestació, donant-li 7 o 8 punts de 10. Crec sincerament que la Coordinadora va fer un bon treball, allunyat de protagonismes forros. La informació que en va arribar de les diferents reunions, al marge de petites discussions sobre la no representació oficial de partits, grups o associacions en el transcurs de la manifestació, van ser productives en arribar a acords majoritaris.
Recollint la voluntat de totes les persones amb les quals he parlat sobre la manifestació, no puc menys de felicitar a tots els membres de la Coordinadora y agrair-los la tasca que van portar a terme. Era il·lusionant veure el sorgiment d’un moviment popular de gents de totes les edats, amb una clara determinació: la defensa, reivindicació i promoció de les llengües minoritàries d’Aragó, com a un fet cultural i de drets dels parlants, però també com a patrimoni de tots els aragonesos.
Ara passem als aspectes o circumstàncies menys agradables posteriors a la manifestació. Tal vegada haureu llegit o escoltat en mitjans de comunicació, blocs i correus privats, manifestacions i informacions de persones, membres de la Coordinadora o propers a les associacions i grups que li donaven suport, que fan paleses les desavinences entre membres de la Coordinadora, al meu parer, provinents de molt abans, però revifades al coincidir aquestes persones i grups, en les reunions de la Coordinadora o potser a la manifestació. Parlen d’expulsar a membres de la Coordinadora per representar posicions polítiques que han utilitzat la manifestació en benefici propi. S’ha parlat d’intimidacions mitjançant correus electrònics. Que si hi ha dues o tres tendències que defensen l’aragonès de formes no coincidents. Que voleu que us digui: filies i fòbies corpusculars que observades des de fora no s’entenen. Diré més, no faré cap esforç per entendre-les, tot i que desitjaria que deixessin la ideologia política, partidista o no, en un prestatge passiu del seu activisme polític, tan respectable com poc convenient, quan es tracta de la defensa de la cultura i de la llengua. Els enemics de debò són fora, tots aquells que lluiten perquè les dues llengües minoritàries d’Aragó, aragonès i català, i tota la cultura que representen, mai siguin reconegudes i que es perdin en restar com una mena de característica folklòrica d’uns quants aragonesos. Enemics passius, ho són també aquells que se’ls hi en fot la diversitat cultural, els drets lingüístics, l’Estatut, la Constitució i el que faci falta.
Per tant, n’estic convençut que, ara per ara, les associacions de la Franja i totes les que no tinguin res a veure amb aquestes capelletes amb conflicte, ens hauríem de retirar discretament de la Coordinadora i no entrar en el joc d’exclusions i desqualificacions de cap altre membre. Ho dic sentint-lo força. També vull deixar ben clar que sempre estarem oberts a qualsevol iniciativa, actuació, manifestació o declaració, vingui d’on vingui, con tal que sigui a favor de les nostres dos benvolgudes llengües minoritàries d’Aragó. Si hem de treballar com a entitats cohesionants, de bon grat ho farem també. Observeu que he utilitzat el plural en tot el paràgraf anterior, amb això vull reflectir la voluntat de moltes persones, en especial de l’associacionisme franjolí, amb les quals hem contactat privadament, i s’han manifestat en termes semblants als que jo mantinc, tot i què, el que dic no és una declaració oficial de les associacions, la qual cosa no crec que faci falta en aquests moments. Agafeu les meues paraules com a síntesi que m’ha semblat necessària fer-la al meu bloc, altrament dit, pura iniciativa personal. És més, si algú vol mostrar el seu desacord amb tot o part d’allò que dic, o matisar algun punt, comenteu-m’ho aquí mateix. I si ho feu cercant la cohesió i l’entesa, n’estaré més que content.
Malgre tout la Coordinadora ha pagat la pena.
José Miguel Gràcia