Viles i Gents :: Postureo LAPAO, riau riau! :: May :: 2013.
Ningú en suficient capacitat d’abstracció pense que hi ha una frontera lingüística entre el que parlem los del Matarranya/Mesquí, i el que parlen los de la Terra Alta o els Ports. Los parlants no canvien de llengua en passar la frontera. Però hi ha cert sector obsessionat en pensar que el dimoni català saquejarà les nostres terres. Com si el nostre futur se decidire diàriament a Tortosa, Tarragona o Barcelona, i les Lleis de Saragossa i Madrid foren il·lusions òptiques. Però ni tan sols eixe sector creu que no parlem català. Tal com dirie un adolescent, tot això és postureo. I postureo és una nova paraula d’Internet que posa nom a una vella tradició: comportar-se més per imatge i aparença que per una motivació real.
La nostra Consellera (PP) ha encapçalat los sectors polítics als que els aterra la realitat catalanoparlant. I això ha acabat en què l’única forma de recordar la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma és dir-li LAPAO. Posteriorment Serrat es va trobar aïllada encapçalant este bunker boinarosca i va afirmar davant los mitjans que “en Aragón no se habla ‘lapao’ sino catalán, jo també parlo català”. Tanta volta per a arribar al mateix bancal?
Un altre cas més proper és lo de María Herrero (PAR). Defensava que “la noticia ha molestado bastante a algunos de nuestros vecinos porque no llamamos catalán a lo que ellos quisieran que lo fuera”. Però els fets són que Herrero realment no creu en esta obsessió segregacionista. Tos explicaré una anècdota. En època electoral participava als mitings locals que es fan al Matarranya, a on los representants locals se dirigixen a l’auditori en la llengua del poble. Maria Herrero s’aproximave als electors dient que l’entén, perquè va estudiar a Lleida. I la pregunta és: si realment creguere que parlem aragonès no veurie la contradicció de relacionar el català de Lleida en la nostra llengua? En definitiva, són postureos lingüístic per a emergir electoralment l’anticatalanisme. La pena és que entre postureo i postureo mos juguem la diversitat lingüística.