Un llarg hinvern (J.A.Carrégalo)
Estave previst que, enguany, los freds tardans s’allargarien molt. Un amic matarranyenc ho va predir a la tardor, allà pel temps dels bolets, quan afirmave que havie vist passar grans bandades de grulles camí de terres més càlides. Segons ell un clar símptoma de que mos esperave un hivern molt llarg i dur. I, com que acostume a encertar-ho, per a qué tots estiguérem avisats, ho vaig explicar a n’esta mateixa columna a les raderies de novembre.
Lo meu amic està particularment dotat per a predir el temps. No ha estudiat ciències físiques, ni astronomia, ni tant sols meteorologia, però tampoc li ha calgut. Té una particular disposició que li ve donada per l’experiència de tota una vida d’observació dels elements. Dotat d’una gran sensibilitat, ho va encertar de nou plenament, ja que enguany ha nevat quatre voltes, la radera de les quals a finals d’abril. Així, ben avançada la primavera, la neu mos sorprenie a tots. I molta gent es pensave que amb aquella s’haurie batut lo récord de nevades tardanes. Però no va ser així, ja que tinc gravat a la memòria que un 11 de maig, entre 1963 i 1965, sent jo un adolescent, en va caure a Mont-roig una de bona.
Sigue com sigue, és ben cert que quan Déu vol, de tots los aires plou. I ara per ara les civadetes ben just si escomencen a colrar. De tal manera que l’Alt Matarranya es veu preciós, cobert com està per un gran mantell verd i amb l’aigua que corre alegre per tot arreu. Està clar que enguany el refrany que rese “al juny la falç al puny” no es complirà. I el cas és que açò no presente traces de millorar ja que, tot i haver superat lo solstici d’estiu, encara ham d’anar una mica abrigats.
Ara bé: si volem saber del cert si l’estiu serà poc o molt calorós, poc o molt sec, haurem de consultar de nou la segura predicció de l’amic matarranyenc.