Viles i gents: Defensa del lapao ( Luis Rajadell)

Viles i gents.

Defensa del lapao ( Luis Rajadell)

El PP, el PAR i les seues comparses en la creuada contra el català d’Aragó recalquen que el terme ‘lapao’ no apareix a la nova Llei de Llengües. Ho diuen com a argument per a rebutjar este exitós acrònim. Una vegada constatada la xarlotada que han muntat amb l’eufemisme emprat per a referir-se al català parlat a la Franja, populars, aragonesistes i facaos volen esmorteir les rialles dient que la paraula ‘lapao’, que ha fet riure als filòlegs de tot arreu, no figura en el text legal.

I què, si no apareix? No se’n volen acatar de que l’acrònim, este i qualsevol altre, només és una fórmula ‘econòmica’ per acurtar una denominació formada per varies paraules. En este cas, l’acrònim està més justificat que mai quan el legislador, per a evitar que li ixqueren grans i taques roges per tota la pell, va canviar la denominació de la llengua parlada a la Franja i, en lloc de denominar-la català –mira que és senzill-, la va rebatejar com “lengua aragonesa propia del área oriental’ o, ajuntant les sigles, ‘lapao’. Els acrònims no tenen per què figurar en un text legal per a existir i estar justificats. La legislació que regula la creació dels acrònims és molt relaxada. Que hi farem! Per posar un exemple de moda a la província de Terol, el Fondo de Inversiones de Teruel no figure a cap llei com a Fite, però així el coneix tothom. O per posar un exemple global. La policia secreta del III Reich és coneguda històricament com a Gestapo, un acrònim que es va inventar un funcionari de correus alemany per ‘economitzar’ paraules. I va fer fortuna. El lapao, de moment, ha fet riure.