Viles i gents: Mides i cabudes (lliure interpretació) – Tomas Bosque

Viles i gents.

Mides i cabudes (lliure interpretació) – Tomas Bosque

Lleme.- Com els de la coalició matallengües no hi tenen ni una lleme de ‘talento’ en cultura aragonesa, seguirem escrivint noms i paraules, així quan mos les vulguen prohibir del tot sabrem on trobar-les.

Dos dits, tres dits… No tindre quatre dits de front. Acerteu si penseu en los mateixos paios i paies que jo estic pensant.

Forcó.- No és lo mascle de la forca, ni lo mànec de la forcatja. Més curt 
que el pam perquè sol comprèn els dos primers dits de la mà.

Grapat.- Al meu poble zarpà i punyat. Lo que hi solen fer alguns al plat de pernil quan paga el vermut l’Ajuntament o la Cooperativa.

Remitjó.- Un cul de sac en un cabàs o dos, abans de cereal; però ara solament de verdura. Cosa de vells que encara hi van a l’hort a peu. El Bárcenas i altres patriotes s’han endut los euros a remitjons.

Quatre dies.- En quatre dies tot anirà a prendre pel sac. Els pobles del Baix Aragó s’hi quedaran més buits que lo Convent del Desiart.

Quatre gats.- Los pocs que hi quedarem al B.A. si segueix la política actual i els polítics només pensen en ells i els seus negocis. Motorland, sí; Hospital públic, no. No tenim solució.

Almosta.- En aragonès ‘alpada’. Tot lo que hi cap en les dos mans juntes. Si hi ha que agafar alguna cosa, els que tenen les mans més grans surten afavorits.

Pessic.- Un pessic d’arròs, sucre, sal, pebre…Hi ha pessics que enamoren. De moment juguem al “Piç piciganya, oli de la ganya…” que tant li agrade d’escoltar al senyor de les cartes al Director.

Eternitat.- Lo que tarden en aplegar els e-mails a alguns ajuntaments de la Franja, a poques paraules que tinguen escrites en català. Ni els obren. 

Munt.- Un munt de gent, d’olives, de problemes. Un munt de riure escoltant les entrevistes radiofòniques als inventors de llengües, com ara la LAPAO, que no convé escriure ni aprendre a escola.