» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera.
(Imatge: reflexionsencatala.blogspot.com)
El feixisme franquista va fer pintar aquestes imatges a moltes façanes de les llars de la nació catalana. La llengua totalment perseguida. ‘Polacos’, ‘habla cristiano’… Els mestres, exiliats, condemnats, castigats.
El fracàs de l’Estat espanyol -Espanya és una nació de nacions, amb Estats no reconeguts ni acceptats-, arriba a proporcions mai vistes amb el govern del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut. El període de gairebé 35 anys de democràcia -molt mal tractada- , roman al dessota dels 40 de dictadura militar franquista i de les altres anteriors dictadures tant freqüents, imposades per els corruptes menyspreadors de la llibertat, la democràcia i l’enteniment entre les persones humanes.
Aquest fracàs es veu en les diferents figures d’uns cavallets que van donant voltes i més voltes…, unes imatges que no transmeten riures, sinó, llàgrimes i descoratjament. Vegem-les. Parlem-ne sense embuts ni privilegis. És propi de governs d’arrels autoritàries i amb poder absolut. Fets vergonyants com el d’eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó. No ho fan pas amb el gallec i el basc. Ja ho crec que no!
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
Ho remarcava recentment el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant el Constitucional: “L’aragonès i el català són dues llengües mil.lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”. Segons que explica el rotatiu “El Punt Avui’, Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel.la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.
Tot aquest embolic ocasionat pel govern de dretes, radical i conservador del ‘Partido Popular’ -la dreta conservadora i radical, mai ha sabut governar Espanya-, prové de la denominació ‘Lapao’ i ‘Lapapip’ que donaria argument per una pel.lícula de comèdia francesa i que, actualment, emplenen de gom a gom els cinemes de Perpinyà, de la Catalunya Nord. Els ho explicarem. <<La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es va inventar el PP i el PAR per al català dins de la llengua d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip>>.
