» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera.
(Imatge: reflexionsencatala.blogspot.com)
El feixisme franquista va fer pintar aquestes imatges a moltes façanes de les llars de la nació catalana. La llengua totalment perseguida. ‘Polacos’, ‘habla cristiano’… Els mestres, exiliats, condemnats, castigats.
El fracàs de l’Estat espanyol -Espanya és una nació de nacions, amb Estats no reconeguts ni acceptats-, arriba a proporcions mai vistes amb el govern del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut. El període de gairebé 35 anys de democràcia -molt mal tractada- , roman al dessota dels 40 de dictadura militar franquista i de les altres anteriors dictadures tant freqüents, imposades per els corruptes menyspreadors de la llibertat, la democràcia i l’enteniment entre les persones humanes.
Aquest fracàs es veu en les diferents figures d’uns cavallets que van donant voltes i més voltes…, unes imatges que no transmeten riures, sinó, llàgrimes i descoratjament. Vegem-les. Parlem-ne sense embuts ni privilegis. És propi de governs d’arrels autoritàries i amb poder absolut. Fets vergonyants com el d’eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó. No ho fan pas amb el gallec i el basc. Ja ho crec que no!
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
Ho remarcava recentment el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant el Constitucional: “L’aragonès i el català són dues llengües mil.lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”. Segons que explica el rotatiu “El Punt Avui’, Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel.la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.
Tot aquest embolic ocasionat pel govern de dretes, radical i conservador del ‘Partido Popular’ -la dreta conservadora i radical, mai ha sabut governar Espanya-, prové de la denominació ‘Lapao’ i ‘Lapapip’ que donaria argument per una pel.lícula de comèdia francesa i que, actualment, emplenen de gom a gom els cinemes de Perpinyà, de la Catalunya Nord. Els ho explicarem. <<La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es va inventar el PP i el PAR per al català dins de la llengua d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip>>.
Defensors de la democràcia, l’educació, la cultura i de les llengües de les nacions que formen Espanya. Un total de 63 diputats del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC han presentat davant el Tribunal Constitucional, un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües de la comunitat aragonesa que elimina el nom del català i també de l’aragonés, dues llengües mil.lenàries. Quina vergonya per Espanya, nació de nacions, aquesta fòbia i menyspreu per les llengües que la formen! Quina manca de democràcia, cultura i educació! (Imatge: www.diarioprogressista.es).
Valga’m Déu! Com es pot embolicar la troca d’aquesta manera. No veuen que aquesta normativa no respecta la carta magna i que retalla drets! Ja ho va dir el senador del PSOE per Aragó, José Maria Becana: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”.
Es comença eliminant el nom del català i l’aragonès -dues llengües mil.lenàries- i s’acaba en una dictadura. El diputat al Congrés per ERC, Alfred Bosch, senyala cap a l’Europa democràtica i progressista quan fa rerpresent que “el Constitucional és el primer pas per, després, recórrer a Europa”. Per la seva part el diputat de la Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Yuste, va denunciar que el govern espanyol “no s’atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims -Lapao i Lapapip- han estat una constant des que l’executiu d’Aragó va revelar la nova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d’entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. Segons que informa ‘El Punt Avui’ a més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d’Aragó, José Maria Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d’IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.
Tot plegat, una evidència entre altres, de la fòbia del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, en contra de la llengua catalana. Pel que fa al govern aragonès, origen de tot l’enrenou, valdria més la seva dedicació a un Pla Autonòmic de Progrés i d’Expansió Econòmica mitjançant el qual, aquella ‘región’, -el ‘Partido Popular’ és més regionalista que autonomista- deixés de formar part de les 12 Comunitats Autònomes que reben més del que aporten. Només 5 aporten més del que reben i això no pot continuar de cap manera. Però, és clar, si cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions -un 8,5% del PIB català- que no tenen retorn per part del govern central, i se’n van cap a les 12 Comunitats que reben més del que aporten, per què cal fer cap esforç de progrés econòmic per part d’aquestes ‘regiones’? Si la nació catalana ja paga, per què esforçar-se? I a sobre, a l’Aragó, eliminen el nom de català de la llengua catalana, i a Extremadura baixen els imposts. I a sobre, van construint aeroports sense avions; línies de tren i autopistes duplicades deficitàries; més obres a les ambaixades; despesa funcionarial faraònica; ministeris amb competències duplicades; el poder financer i empresarial fa el que li dóna la gana; casos de corrupció a dojo…
El vídeo
