Viles i Gents :: Passió per la lectura :: September :: 2013.
Per a mi la lectura és molt més que un hàbit o una afició, és com un deler, com una passió, com una set que cal mitigar constantment. De jovenet sempre estava a punt per a anar a casa de mons cosins a jugar ja que no hi faltaven mai los tebeos. En l’adolescència devorava amb fruïció les novel•les de Karl May i d’Enid Blyton. I a l’Escola Pia de Morella, al refectori, acostumava a ser jo “el lector” més habitual. La meua fascinació per la lectura ha segut una constant. I en eixa dinàmica, al llarg dels anys, la biblioteca de casa s’havie anat omplint de llibres, molts dels quals mig oblidats per falta de temps. Però ara els ha tocat lo torn. I mireu si arribe lluny la meua bogeria que hai segut capaç de cruspir-me sancer, i en pocs dies, El brogit i la fúria, de William Faulkner. I els qui ja l’han lligit saben de qué parlo.
Tan a penes coneixia Faulkner. Sabia que ere un Nòbel i que a Amanece, que no es poco, la pel•lícula de José Luis Cuerda, senten devoció per ell. I poca cosa més. No vaig voler consultar la crítica. Com sempre, vaig preferir entrar en la novel•la calcigant terra vergi. El primer capítol va ser terrible. Allò que Faulkner presentave pareixie ser un món caòtic. No entenia res. Al segon, amb l’entrada d’un nou narrador, el panorama va canviar, però a pitjor, amb frases inacabables, aparentment incoherents, llargs monòlegs interiors gairebé sense signes de puntuació… Demencial! Em costave de pair. Però aquell intricat trencaclosques havie d’amagar alguna cosa important. I no m’equivocava perquè, finalment, en los dos raders capítols (lo tercer i el quart), a poc a poc, tot acabe per entendre’s, tot cobre sentit, fins i tot allò que pareixie més absurd, donant com a resultat una història singular narrada amb una tècnica absolutament extraordinària, en la qual s’expliquen les mateixes coses des de les diferents òptiques dels quatre narradors, lo primer dels quals discapacitat intel•lectual.
El brogit i la fúria és una delícia literària. Molt complicada, sí, però molt recomanable.
Article publicat al periòdic La Comarca, columna «Viles i gents», lo divendres 9 d’agost de 2013.