Viles i Gents :: El Aragonés: una lengua románica :: September :: 2013.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 31 d’agost del 2012)
En temps de penúria LAPAO-LAPAPYCA, de desbordat deliri de destruir tot el que no siga castellà per part del Govern amb la dita Llei de Llengües, és un plaer trobar-se amb un llibre com el que encapçala aquest article, on del primer moment queda clar que a l’Aragó s’enraonen tres llengües: aragonès, català i castellà. Ens retorna bona part de la nostra dignitat com aragonesos, d’aquesta dignitat que el nostre Govern fa tot el que pot per a furtar-nos-la. El llibre és escrit per als aragonesos de llengua castellana, que saben ben poc de la llengua aragonesa, malgrat tenir-la al davant. Es va publicar en fascicles al Periódico de gener a maig d’enguany i ara ha eixit com llibre i, a més, amb el Vocabulario básico bilingüe aragonés-castellano, castellano-aragonés d’Antonio Martínez Ruiz. Té disset capítols i s’hi presenta la història de la llengua aragonesa i de la seua literatura dels orígens medievals fins ara. Els autors han fet bé d’incloure a cada capítol un espai dedicat a la cultura que aquelles conformen. S’hi presenta igualment un autor de llengua aragonesa i se n’ofereix un fragment, prou ampli, en aragonès. Hi ha també un apartat, Fendo parola, amb mostres del lèxic aragonès ordenat per camps conceptuals. Des del capítol deu s’hi ofereix un curset d’aragonés. Una bona bibliografia tanca el llibre. En resum: excel•lent introducció a la nostra llengua aragonesa i a la seua literatura, amb amenitat i fonament. De lectura molt recomanable. Crítiques? Els autors podrien haver-se estalviat la frivolitat de voler-nos fer creure que els fragments en aragonés de la Pastorada de Castigaleu són la prova que s’hi parlava aragonès fa cent anys, substituït ara pel català. N’hi ha alguna altra d’aquestes frivolitats, poques, però. Ara que tenim un bon llibre sobre la llengua aragonesa i la seua literatura és l’hora de fer el mateix per a la llengua catalana de l’Aragó i la seua literatura, tant o més desconegudes entre nosaltres. Rolde, que de sempre defensa el trilingüisme aragonès, podria posar fil a l’agulla. Els altres–Universitat, associacions– hi col•laboraríem.
Artur Quintana