La divisió a la DO ‘Jamón de Teruel’ es fa pública en dimitir el vicepresident i cinc vocals | Comarques Nord

La divisió a la DO ‘Jamón de Teruel’ es fa pública en dimitir el vicepresident i cinc vocals | Comarques Nord.

La divisió a la DO ‘Jamón de Teruel’ es fa pública en dimitir el vicepresident i cinc vocals

comarquesnord.cat . Terol . dimarts, 14 de gener de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes: , , ,

El desacord entre la branca ramadera i la branca industrial que integren la Denominació d’Origen (DO) ‘Jamón de Teruel’ ha arribat a tal situació que meitat Consell Regulador ha presentat la seua dimissió. Els representants dels ramaders van presentar ahir la seua dimissió en bloc i es van mostrar en contra de la gestió dirigida per l’actual president de la Denominació d’Origen, Eugenio García. Jerónimo Carceller, fins ara vicepresident de la DO, encapçale esta divisió, a la que s’hi sumen els cinc vocals que representen la branca ramadera del Consell Regulador, com són els matarranyencs Manuel Esteve -és president d’Acriporte- i Juan José Moles -director de Arcoiris-, així com Miguel Ángel Blanco -Esperanza del Jiloca- i Juan Sánchez i Salvador Rosado, tots dos de Portesa.

La divisió entre les branques industrial i ramadera de la província fa mesos que es viu al Consell Regulador i ha acabat amb la marxa en bloc dels representants dels criadors d’animals. El 50% dels membres del consell provenen de la branca industrial -entre ells el president-. És a dir, aquells que es dediquen exclusivament a fer el producte final. El 50% dels membres restants representen els ramaders i aquelles empreses de cicle tancat -des de fabricació de pinsos a la cria d’animals, sacrificació i creació de producte-, com és el cas de Grupo de Empresas Arcoiris del Matarranya. Des del sector ramader van recordar “el compromís ferm i l’aposta per la DO” que sempre ha demostrat la gent del territori. I els números pareix que els avalen.

. Alguns 600 peces. Altres, 100.000

De fet, són els empreses i les cooperatives de cicle tancat les que aporten la major part del pernil DO ‘Jamón de Teruel’ que es produeix al territori. Segons fonts consultades per Ràdio Matarranya, representen mes del 80 per cent del producte certificat en DO. Mentre hi ha assecadors de Terol que nomes certifiquen 600 pernils de Denominació a l’any, territoris com el Matarranya poden arribar a certificar les 100.000 peces anuals, que represente el 30% de la Denominació. Estos números avalen el compromís que tenen els ramaders del territori en el ‘Jamón de Teruel’, una cosa que els càrrecs que han dimitit han qüestionat de l’actual direcció del Consell Regulador. Creuen que fa falta “una aposta ferma pel sector”. I ara mateix, això pareix impossible.

Davant la dimissió en bloc de la meitat del Consell Regulador, s’obre una crisi rellevant a la Denominació. Els representants de la branca ramadera que actuaven com ‘suplents’ no tenen previst ocupar cap càrrec perquè també han presentat la dimissió. Per tant, cal preguntar-se què passarà amb el Consell Regulador de la DO ‘Jamón de Teruel’. Des de la branca ramadera creuen que el Govern d’Aragó ha de prendre algun tipus de mesura, assumint la gestió d’esta situació per a buscar la millor eixida possible i que el sector no ixo perjudicat. El gorrino i els seus derivats -especialment el pernil- són eix econòmic i social a tota la província, especialment en la comarca del Matarranya, del qual hi viuen moltes famílies.

. La situació del Matarranya

Este no és el primer conflicte recent que pateix el Consell Regulador de la Denominació d’Origen ‘Jamón de Teruel’. Coneguda és la polèmica associada amb la modificació de l’altitud dels assecadors, i que els obligava a produir per sobre dels 800 metres, deixant fora algunes empreses que certificaven denominació al Matarranya. Alguns ramaders del territori inclús es van queixar perquè “des de Teruel volen que natres només criem gorrinos i ells es dediquen a fer el pernil”. També és rellevant la caiguda en el número de vendes, que és casi la meitat de les 745.000 peces que es venien l’any 2007, abans de la crisi econòmica. Una realitat que no és senzilla per a un sector econòmic punter i que s’agreuge encara més amb esta crisi interna.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja