Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja hauran de fer una gestió minuciosa dels purins | Comarques Nord.
Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja hauran de fer una gestió minuciosa dels purins
“Enganyats i preocupats”. Així se senten els veïns de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja en comprovar que la zona vulnerable ja està aquí. Entre el dimarts i el dimecres, els consistoris i ramaders dels tres pobles de la conca alta del Tastavins han rebut una carta on se’ls explique el procediment que hauran de seguir a partir d’ara a l’hora de gestionar els purins i residus agrícoles. Els ramaders hauran de fer una minuciosa gestió dels purins, anotant tots els excedents, vessaments i fertilitzacions en un llibre. No complir estos requisits comportarà sancions. Les cartes i obligacions que hauran de seguir els ramaders arriben abans de les possibles solucions que va garantir la DGA, de tal forma que Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja se senten molt indefensos.
L’alcalde de Mont-roig, Óscar Arrufat, va dir que esta carta done per fet que “ja som zona vulnerable i no ens done cap eixida”, una mesura “molt acusatòria que Mont-roig no entenem i que treballarem perquè ens expliquen”. Arrufat va reconèixer que tots els agricultors i ramaders han rebut una carta. Se’ls diu que “t’has de descarregar uns llibres d’internet” i no omplir-los comportarà sancions administratives. “I ho fan sense explicar res a ningú. Ni a ajuntaments, ni a agricultors i ramaders. T’has de descarregar uns llibres i omplir-los sense saber què. I així les coses no es poden fer”. L’alcalde de Mont-roig va considerar que “així es impossible treballar. No ens han informat. I ens han enganyat dos vegades”.
. Les paraules de Lobón se les emporte el vent
Els municipis de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja se senten enganyats pel conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó. I per segona vegada. Si Modesto Lobón va assegurar primer que no firmaria la declaració de zona vulnerable fins abans parlar-ho amb els afectats, després va dir que la declaració no s’aplicaria fins que hi hagueren solucions damunt de la taula. Les solucions no han arribat, i ara els ramaders de la conca alta del riu Tastavins es troben en una complicada situació que pot suposar tancar granges de manera indiscriminada. La planta de tractaments de purins de Pena-roja, inaugurada sense èxit l’any 2008, pot ser la solució en la gestió de residus i fems. Però el projecte, complementat amb una planta de biogàs, continue encallat.
L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, va denunciar que “fa 10 anys que el municipi va apostar per buscar una solució”. Una solució que va suposar la construcció d’una planta de tractament de purins. El projecte va estar “recolzat per la DGA. La planta de purins es va decidir complementar amb una planta de biogàs perquè la depuració era cara i calia buscar una fórmula per a reduir els costos dels ramaders. Però portem dos anys amb la situació estancada i ara tenim aquí el problema”. Esteve va considerar que “esta no és la forma d’actuar. Hem de complir una normativa. Però no la podem complir perquè” DGA “no ha posat cap alternativa sobre la taula. Ens han posat contra la paret. Aquí ha faltat determinació, compromís i implicació”.
. Mirar depuradores a Catalunya
Des del Govern d’Aragó s’ha plantejat en diverses ocasions mirar de fer un viatge a la Plana de Vic, on tenen sistemes de depuració i de gestió d’excedents. La diferència entre el Matarranya i Vic és que les explotacions intensives tenen unes dimensions diferents. Mentre les de la conca alta del Tastavins són de caràcter familiar, les catalanes tenen unes dimensions més grans. L’alcalde de Pena-roja va considerar esta opció d’absurda, i va defensar que “la solució la tenim davant mateix”. En relació a la zona vulnerable, Esteve va defensar que “no és qüestió de fer lleis sinó de resoldre problemes”, perquè els problemes “se solucionen treballant. Buscant un sistema de depuració factible per al ramader” que no tingui conseqüències nefastes per al territori.
Óscar Arrufat va definir de “desconcert” l’estat dels grangers i agricultors del territori. “Ens van dir que fins que no hi hagueren alternatives no s’aplicarien” les exigències de la zona vulnerable. L’alcalde de Mont-roig va defensar els seus veïns i el compromís que sempre han demostrat en fer les coses bé. “Són conscients del que fan i del que no fan. S’està treballant bé. Fa molts anys que estan treballant bé. I no hi ha dades per a tancar el terme”. No hi ha dades “però ho fan”. Arrufat va recordar que la ramaderia “és el seu mode de vida. És el nostre mode de vida. S’han fet esforços molt grans amb les noves normatives. I estan lluitant pels seus negocis. Per mantindre els pobles vius”. Els tres municipis demanaran una reunió imminent amb el conseller d’Agricultura.