La tèrmica de Mequinensa no tindrà protocol d’actuació sobre la contaminació
Baix Cinca 3 de setembre [Castellano]
Després de la polèmica autorització que el Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) va concedir al projecte de central tèrmica a Mequinensa, en el passat mes de desembre, el Departament Aragonès de Medi ambient va fer pública la seva disposició a parar temporalment el funcionament de la futura central tèrmica en el cas que se superessin els límits legals sobre contaminació de l’aire. Per això, davant la impossibilitat tècnica de prevenir la contaminació del dia a dia amb normes que parlen de superacions anuals, els col·lectius oposats a la central tèrmica van sol·licitar, en diferents ocasions, tant al Govern d’Aragó com a la Generalitat Catalana, que s’establissin uns protocols d’actuació que determinessin amb precisió baix que circumstàncies ambientals pararien la central tèrmica per a evitar els episodis de contaminació atmosfèrica. Fins i tot es va sol·licitar als departaments de Medi ambient, d’Aragó i Catalunya, prenent com exemple dades reals de contaminació per ozó amidats en Bujaraloz, que indiquessin si amb aquestes dades hipotètiques haguessin parat o no la central tèrmica i en quins moments i condicions.
Transcorreguts més de 3 mesos l’Administració Pública ha estat incapaç de donar resposta al supòsit pràctic i d’establir un protocol d’actuació. L’única resposta rebuda, per carta del Departament Aragonès de Medi ambient dirigida a membres de la Plataforma “Salvem Lo Territori”, ha estat una clara sortida per la tangent a l’indicar que en el cas de contaminació per ozó s’aplicaria estrictament la legislació que entrarà en vigor l’1 de gener de 2010. En la pràctica això suposa que la contaminació per ozó es començaria a combatre anys després que entrés en funcionament la central tèrmica i sempre seria després dels successos de contaminació i no abans, quan ja s’ha danyat la salut pública, renunciant per endavant a qualsevol política preventiva. Les raons d’això són les següents:
La normativa europea per al 2010, que s’aplicarà a la central tèrmica, estableix que no han d’haver més de 25 superacions a l’any dels 120 micrograms/m3 en mitjanes preses en blocs de 8 hores (mitjanes octohoraries).
Per a prendre com certa la contaminació per ozó la normativa europea diu que ha de fer-se un terme mitjà de les superacions dels 120 micrograms/m3 durant 3 anys, i que aquest terme mitjà sigui major de 25.
Una vegada admesa la contaminació per ozó la normativa indica que s’ha d’elaborar un Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, pla que ha d’estudiar l’origen de la contaminació i proposar mesures contra ella. L’elaboració i aprovació del pla pot exigir un període de temps d’un, dos o més anys. Atès que la contaminació per ozó està generalitzada a Europa, i que la central tèrmica de Mequinensa seria sol part del problema, faltaria veure a qui s’atribueix l’origen de la contaminació, aspecte aquest que seria complicat i polèmic.
Finalment s’ha aplicar-se el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire i que aquest sigui encertat i efectiu. L’avaluació del pla trigaria diversos anys més en portar-se a terme. Si el pla no resultés es tornaria a començar amb nous plans, amb la possibilitat ben real de convertir-se en una història sense fi. Els membres de la plataforma opositora sempre han defensat la tesi que la regió ja pateix des de fa anys contaminació per ozó i que l’afegit per causa de la central tèrmica faria superar més encara, en major nombre, els criteris dels 120 microgramos/m3, tal com va quedar bé documentat en l’estudi que sobre l’ozó i la tèrmica va elaborar el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) al desembre del 2007. Per això la carta del Departament de Medi ambient suposa realment que no es podrà prevenir la influència contaminant de la central tèrmica i que aquesta no detindrà la seva activitat a causa de la contaminació per ozó. Perquè això succeís haurien de passar anys, després de perjudicar la salut de la població, i a més seria molt complicat que l’Administració Pública pogués, i volgués, atribuir la contaminació a la central, ja que aquests podrien al·legar, i amb raó, que una bona part de la contaminació per ozó prové d’altres llocs i indústries i que, per ser solament els últims en “afegir” contaminació, no tenen ells que ser els únics a pagar les conseqüències i detenir la seva activitat industrial.
Igual que en el cas de l’ozó troposférico la Plataforma “Salvem Lo Territori” considera que succeiria el mateix amb els altres contaminants que emetria la central tèrmica de Mequinensa. Per això la Plataforma es reafirma en la seva oposició a la tèrmica i manifesta, de nou, que l’única manera efectiva de prevenir la contaminació és no autoritzar la central tèrmica, una central contaminant, innecessària i que, per les seves altes emissions de CO2 , agreuja l’escalfament global del clima.
| ¿PER QUÈ ÉS DIFÍCIL PREVENIR LA CONTAMINACIÓ AMB LES NORMES AMBIENTALS? |
|---|
| L’Administració Pública solament actua (de vegades…) a posteriori, quan ja s’han superat els màxims legals i el mal ja està fet, mai d’una manera preventiva. |
| Per a declarar una zona com contaminada, i segons contaminants, ha de passar almenys un any. En el cas de l’ozó tres anys. |
| L’Administració Pública actua mitjançant Planes de Millora de la Qualitat de l’Aire. La seva elaboració i engegada pot dur anys. |
| Quan hi ha contaminació generalitzada és molt difícil atribuir “la culpa” a una indústria concreta. |
| Els controls de contaminació que s’efectuen en l’entorn de les centrals tèrmiques els realitzen les pròpies indústries. En cas de contaminació haurien de “autodenunciar-se” elles mateixes, detenir la seva activitat, i assumir pèrdues econòmiques. |
| Molts màxims legals de contaminació (mitjanes, nombre de superacions, etc.) són anuals i, per tant, la contaminació diària no es pot controlar amb normes que tenen com termini un any. Ningú pot saber si a 17 de maig, per exemple, es va a sobrepassar o no una mitjana anual. |