El Govern d’Aragó liquida l’últim rastre legal del català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

 

Per més que a Aragó hi ha hagut polèmiques sobre la filiació de l’aragonès, primer, i del català, actualment (LAPAO), des de l’any 1999 es compta amb la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (3/1999), que si més no, reconeixia aquestes dues llengües:

Artículo 4. Lenguas minoritarias.
El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.

Aquesta Llei de Patrimoni va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP-PAR, com l’actual. I la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment (PSOE, IU i CHA), i només el PP hi va mostrar reticències, tal com explica Villagrasa  a Notas sobre la tramitación parlamentaria de la ley de Patrimonio Cultural Aragonés.

I fins ara que s’ha mantingut el redactat, únic que actualment resolia el galimaties legal per saber a quina llengua es referia amb la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i evidentment, també el LAPAPYP . Però en data 31 de desembre de 2014 es publica el paquet de reformes legislatives que les Corts d’Aragó han aprovat, entre les que s’inclou la supressió de les denominacions de català i aragonès, a la  Ley 14/2014 (Medidas Fiscales y Administrativas de la Comunidad Autónoma de Aragón) (pdf).

El nou redactat esborra les denominacions de català i aragonès, per a denominar-los de forma conjunta com las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. Tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com dos (i no més). També és important que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries d’Aragó, si no que les considera pròpies, originals i històriques però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, el nou redactat incorpora una protecció als bens de rellevància per al patrimoni lingüístic, això sí, de dues llengües sense nom.

«Artículo 4. Lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón:
1. Además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma.
2. Constituyen el patrimonio lingüístico aragonés todos los bienes materiales e inmateriales de relevancia lingüística relacionados con la historia y la cultura de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.»
Així, el redactat es legitima de la següent forma:
En materia de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, se modifica la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés […] para adaptar la regulación de las lenguas y modalidades lingüísticas a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
La proposta va tenir una única esmena, proposada per  Esquerra Unida. Desconeixem el resultat de les votacions:

ENMIENDA NÚM. 232.Se propone modificar el apartado 2 del artículo 33, relativo a la Modificación de los apartados 1 y 2 del artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del patrimonio cultural aragonés, sustituyendo «las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma» por: «el catalán y el aragonés con todas sus modalidades lingüísticas».