Feina a fer al nostre oest
Les eleccions europees tenen unes mateixes llistes a tot l’estat, a diferència de les autonòmiques o estatals, de circumscripció provincial. Això comporta: u, totes les candidatures són votades arreu de l’estat i dos, els partits no espanyols s’han de coalitzar si volen representació. Així, a les europees del juny, al districte de Gràcia, el Partit Socialista Andalús obtingué 22 vots, Extremadura Unida sis, Unió Valenciana tres o Andecha Astur dos. Tots quatre són partits regionalistes que optaren per concórrer en solitari.
Alhora, les coalicions en què s’integraren ERC o CiU també esgarraparen alguns vots fora dels territoris d’origen. L’agrupació multipolar encapçalada per CDC assolí el 0,07% a Ceuta; la d’ERC un 0,25% a Albacete.
La circumscripció estatal, deliberadament nociva per a forces no espanyoles, amaga un revers: a la Franja de Ponent s’hi poden votar llistes catalanes, oportunitat inusual. A diferència d’anteriors comicis europeus, la coalició CiU+PNB+CC va irrompre amb força a la meitat septentrional de la Franja.
En algun municipi arribà al 25%. En molts d’altres se superà el mer testimonialisme, amb magnituds properes a les d’ICV ara i aquí. Les arrels ribagorçanes del candidat –i convilatà– Tremosa deuen pesar, però l’origen lliterà de Duran Lleida no semblà jugar cap paper en anteriors europees.
Els resultats de la coalició liderada per ERC fan de mal comptar, en formar-ne part la Chunta. De ben segur que la suma de sigles ERC+CHA genera desertors d’ambdós costats. Cal afegir-hi el mal moment pel que passen els “chuntaires”.
S’albira un desvetllament del nacionalisme polític a la Franja? ERC té presència a l’Ajuntament de Calaceit (Matarranya). CDC ha apadrinat enguany un nou partit, Convergència Democràtica de la Franja. El catalanisme prepolític fa molt que s’atia des de la xarxa de casals amb el seu cappare, Guillem Chacón. Han patit l’agressió física de l’espanyolisme energumen i el menyspreu de la justícia.
Aquests vots més o menys espontanis han d’esperonar els responsables polítics d’aquí a bolcar-se encara més al nostre oest. Assenyalen una demanda a cobrir
David Roig, periodista ( l’independent de Gràcia /10 de setembre de 2009)