Origen: El Matarranya. Crònica de viatge. – tornaveu
El Matarranya. Crònica de viatge.
La comarca d’El Matarranya, “terra de frontera i alhora d’avantguarda. Frontera cultural i lingüística; frontera geogràfica i militar”, com escriu Albert Sánchez-Piñol al pròleg del llibre El Matarranya. Crònica de Viatge, de Joaquim Montclús i Esteban, és, encara avui, una petita terra prou desconeguda pels habitants dels Països Catalans. Una terra que ens descobreix l’autor, nascut a Calaceit i historiador de formació, a través d’una ruta per tots i cadascun dels pobles d’aquesta comarca de la Franja de Ponent. Montclús fa un recorregut turístic farcit de cultura, economia i història, de primera mà i sense tergiversacions interessades. L’autor s’interessa tant per l’evolució recent de cada poble com pels aspectes històricament més allunyats però que expliquen moltes coses del present. Així, doncs, la història, la política, la cultura, la gastronomia, l’etimologia o l’arquitectura es barregen en una prosa fluida que acompanya el lector per aquesta comarca tan singular.
La gran diferència de les altres aproximacions que s’han fet al Matarranya és que Montclús n’és fill, i en dóna una visió més autèntica i comprensiva, adquirida des de la infantesa. El llibre convida el lector a aturar-se en cadascun dels vint-i-nou pobles de la comarca, amb històries i anècdotes dels seus habitants, el seu patrimoni, la seva cultura i la gastronomia. Cap d’ells és igual, però tots tenen nexes que els uneixen, i la ruta seria incompleta si en faltés algun. El viatge a què convida Joaquim Montclús trenca amb molts tòpics i clixés, algunes mentides històriques i sobretot, amb els arguments manipulats de qui té interès a fer creure que a la Franja no es parla català. Com diu Sánchez-Piñol al pròleg, “que un poder polític hagués imposat a una gent la convicció que no parlaven una llengua pròpia, sinó que la ‘xapurrejaven’; que aquest poder hagués volgut fer-los oblidar que la seva llengua té una història de mil anys, i una unitat ratificada per totes les institucions acadèmiques del món, és una impostura que, més enllà del contrast d’opinions, frega el deliri insensat”.
El Matarranya. Crònica de viatge.
Ed. Galerada: Cabrera de Mar, 2012