de llengües
El Partit Aragonès va més enllà i justifica aquesta peculiar denominació “no només per raons filològiques, sinó també històriques i psicològiques”, segons el portaveu d’aquesta formació, Javier Allué, encara que no ho va argumentar.
La nova llei separa els socis del govern, PSOE i PAR, i crea una nova majoria formada pel PSOE, la Chunta Aragonesista (CHA) i IU, favorables a una major presència, protecció i difusió del català, mentre que PP i PAR el volen limitar.
Les Corts d’Aragó van constituir ahir finalment la ponència parlamentària que haurà d’intentar un mínim consens en el projecte de llei presentat pel PSOE en solitari i analitzar també les 258 esmenes que tots els grups hi han presentat, entre les quals hi ha aquestes noves denominacions del català.
Llengua pròpia
IU ja ha criticat diverses vegades l’anticatalanisme de PP i PAR i reclama, juntament amb la CHA, la cooficialitat del català a l’Aragó i sobretot a la Franja de Ponent. En aquest sentit, els comunistes van recordar que “el català és una llengua pròpia d’Aragó, originària i que no ve de fora”. Aquesta formació defensa la unitat del català, amb les singularitats i varietats que hi ha, fins i tot, dins el territori català.
El mateix reclamen per a la llengua aragonesa, que es parla al nord de la comunitat i que té el risc de perdre’s. El PSOE, per no enfadar-se amb ningú, va acabar fent un redactat que, com ja va avançar l’AVUI, defineix el català i l’aragonès de manera genèrica com a “llengües pròpies i històriques”, descarta la cooficialitat, però en defensa l’ensenyament i el seu ús en les relacions amb l’administració als territoris on es parlen.
L’actual desacord fa preveure un llarg procés de debat que pot endarrerir més la tramitació, després de 25 anys de prometre una llei que reguli les llengües de l’Aragó.