Origen: Carta a laia Longan, premi “Josep Galan” 2015 | Mas de Bringuè
Carta a laia Longan, premi “Josep Galan” 2015
(Text llegit durant el lliurament dels premis a Saidí, el passat 5 de desembre de 2015).
Estimada Laia:
Fa dos estius que vaig trobar, regirant entre els prestatges de la Llibreria Badia de Fraga, un llibre teu. Es tractava de “Jo vaig dormir amb lleons”-
Adrián, lo llibrer, em va dir: “ Aquest llibre és de una noia de Saidí”.
Jo no et coneixia, ni et conec, personalment. Sí que coneixia a ton pare, José María Longan, “Longanet”, gran fotògraf i autor de bona part de la història gràfica del Saidí més recent.
T’he de reconèixer que, potser per la edat, no he sét un assidu seguidor de la nova literatura infantil i juvenil. Tampoc solia recomanar llibres d’autors joves als meus alumnes de l’Institut. Preferia introduir-los en les novel•les d’aventures d’autors clàssics com Stevenson, Verne o Defoe.
Però eixa novel•la teua em va enganxar fins al fons de la meua ànima. Aquell xiquet, Tom, lo protagonista, que un dia va marxar de casa per a unir-se a una companyia de circ ambulant era una fantàstica al•legoria del camí de la vida que d’una manera u altra recorrem tots, amb les seues troballes meravelloses, desgràcies, injustícies i il•lusions.
Un any després, l’estiu passat, vaig tornar a entrar a la Llibreria Badia, esperant trobar un altre llibre teu. I allí estava, mirant-me de reüll, l’Otto, “El nen que va arribar amb la neu”, una neu que ja mai va abandonar el poble d’aquell nen misteriós i que, amb ell, va ser protagonista activa de mil i una històries.
Els contes de la Laia, semblen escrits amb lletres de cotó fluix. Les situacions, els personatges, estan traçats amb una sublim tendresa i amb un enorme respecte al lector. No tracta els infants ni els joves com a curts mentals. No els sostrau els grans problemes de la humanitat ni les adversitats de la vida. Però tampoc ens limita la fantasia ni la imaginació, i injecta a la sang dels lectors unes ànsies indefinibles de viatjar cap a un món millor.
L’estiu que ve, Laia, tornaré a entrar a la Llibreria Badia amb l’esperança de trobar una altre llibre teu que continuï i alimentant la il•lusió de xiquet gran que encara roman en algun racó del meu cervell i que tu vas aidar a renàixer.
Per tot això, gràcies, laia.
Mario Sasot Escuer