Exilis i Polònia | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 d’agost)

Polònia ha estat repartida entre els seus veïns –Prússia/Alemanya, Rússia/Unió Soviètica, Austria– quatre vegades: 1772, 1793, 1795 i 1939. Com estat Polònia deixà d’existir del 1795 al 1918, i del 1939 fins al 1945. Durant 129 anys els polonesos han viscut sense estat i eren oficialment russos/soviètics, prussians/alemanys, austríacs, amb la corresponent persecució de la seva llengua i cultura, de màxima virulència a la part ocupada per Alemanya del 1939 al 1945, relativament menys en els altres períodes i estats, especialment a la part incorporada a Àustria. Durant els llargs anys de l’ocupació estrangera l’independentisme polonès no parà de revoltar-se, revoltes sempre vençudes, però els polonesos mai no reblaren ni perderen l’esperança de tornar a ser independents. Per això l’Himne de Polònia, creat a l’inici de l’ocupació estrangera al segle XVIII, diu en el seu primer vers Jeszcze Polska nie zginela (No és perduda encar Polònia), i efectivament des del 1945 Polònia torna a ser estat sobirà, encara que amb molt territori perdut a l’est, mal compensat pel tros que els aliats els deixaren arrabassar a Alemanya a l’oest. I què van fer els polonesos durant la llarga nit de l’ocupació? Doncs fugir a l’exili a cada revolta contra l’ocupant, i n’hi va haver moltes, de revoltes, a Polònia. Durant tot el segle XIX hi havia polonesos refugiats per tot arreu. Un incís: és ben possible que el qualificatiu de polacos amb què se sol insultar-nos als que parlem català, procedesca d’aquells anys: una manera de titllar-nos d’estrangers, perquè polaco n’hauria esdevingut sinònim. Tornem als 129 anys d’exili dels polonesos. No ho devien tenir fàcil, però foren acollits, en certs països prou ben acollits, i no pas retornats als estats ocupants. Amb aquesta llarga experiència de l’exili podríem creure que Polònia acolliria com cal els refugiats que aquests dies arriben a Europa fugint de les guerres. Doncs no: el Govern dretà que fa poc mana a Polònia el primer que ha fet és declarar que no acollirà els refugiats que de dreta llei li pertoquen com a membre de la Unió Europea. La memòria històrica flaqueja a Polònia.

Artur Quintana