Els aragonesos consideren que a la Franja es parla català
Una enquesta del diari digital d’ ‘El Heraldo de Aragón’ desqualifica la proposta de PP i PAR de denominar aragonès oriental la llengua del territori
Ismael Carbó
Saragossa
Ult. Act. 10/12/2009 19:34
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 17 opinions
Una enquesta de l’edició electrònica d’El Heraldo de Aragón atorga un 70 per cent de respostes a favor de denominar català a la llengua utilitzada a les terres de la Franja en la futura llei de llengües que s’està debatent aquests dies a les Corts d’aquesta autonomia. La mateixa enquesta atorga un 29 per cent als contraris a aquesta accepció.

L’enquesta va ser plantejada en l’edició digital d’El Heraldo de Aragón el passat 4 de desembre a partir de la pregunta “La llei de llengües ha de denominar català a la parla de l’Aragó Oriental?” La proposta del diari va rebre l’estimable participació de 9.666 respostes. D’aquestes, 6.795 opinions (un 70,3 per cent) eren partidàries de respectar la denominació del català, mentre que 2.816 (un 29,13 per cent) s’hi oposaven i 55 (un 0,57 per cent) no es pronunciaven.

El debat de sobre la llei de llengües d’Aragó, que pot culminar amb la votació del projecte el proper 17 de desembre, s’ha polaritzat sobre dos aspectes, principalment. D’una banda, l’actitud del PP i el PAR, que rebutgen qualsevol referència al català en relació a la llengua que es parla als territoris de la Franja i l’intent de substituir-la per la denominació aragonès oriental. De l’altra, l’oposició de la majoria de forces polítiques del Parlament autonòmic a atorgar el rang jurídic de cooficialitat a les llengües pròpies que no són el castellà.

Fonts del rotatiu aragonès consultades per AVUI.cat han relativitzat el resultat de l’enquesta al·legant que el debat sobre la llei de llengües té interès “només per als polítics”. No obstant això, el sentit de les respostes “no ha sorprès” als responsables del diari. Consideren que el debat tindria molta més repercussió en la ciutadania aragonesa si afectés a qüestions relacionades amb l’aigua i, en concret, el cabal de l’Ebre.

Els aragonesos consideren que a la Franja es parla català.