Àgora
(Publicat al diario de Teruel, el dissabte 12 de desembre del 2009
Àgora és una pel•lícula que no deixa indiferent. Gràcies a la seva massiva difusió (enveja de molts), s’ha convertit en un autèntic fòrum de debat fent honor al seu títol (l’àgora és precisament això: el lloc públic del debat a l’antiga Grècia).
En essència és una pel•lícula d’història-ficció (no un documental) i de difusió filosòfica i científica. Ben assessorada per experts en ciència, cultura e història, és també una pel•lícula d’idees amb forts plantejaments ètics i amb una no amagada càrrega agnòstica.
És ja el millor peplum europeu. Molts sectors que consideraven el cinema espanyol incapaç de fer una pel•lícula de masses, li reconeixen la seva esplèndida realització. Encara que fos l’únic aspecte possitiu, ja seria molt meritori. Però també és meritori el fet de tractar d’un apartat històric inèdit al món del cinema: la transició social i cultural de l’antiguitat pagana a l’anomenada Edat Mitjana. Això, a més de ser original, pot ser una font per a pel•lícules ulteriors que poden aprofundir en alguns dels temes que s’han tractat d’una manera massa superficial (una de les crítiques que se li han fet).
També se li ha criticat el ser una cinta freda, poc emotiva, poc intensa emocionalment. Efectivament ho és, i a consciència, perquè és una narració dialèctica i amb un objectiu didàctic. Seguint les idees de Brecht, l’espectador necessita una distanciació emocional per poder extraure amb millor sentit crític les conclusions del debat que es planteja. I aquesta no és una pel•lícula d’emocions, de catarsi emocional, si no de raons, que aposta per la dialèctica i la tolerància, per l’anàlisi de la realitat (imperfecta, però real) enfront dels ideals de perfecció, per la racionalitat (anàlisi, control, ètica) enfront de la irracionalitat (on s’inclou l´amor-passió), per la possibilitat de canvi enfront de d’immobilisme. La fe (en general) és vista com impuls irracional e immobilista. Hipatia comunica a Sinesi, bisbe de Cirenne, la frase clau: “Tu no dubtes de la teva fe, jo tinc l’obligació de dubtar”. El debat ja està servit. I no cal parlar de Teodosi I, ni de Sant Ciril, ni de la misogínia paulista. L`Àgora està més viva que mai.
Antoni Bengochea
mitjançantViles i Gents :: Àgora :: December :: 2009.