Source: A oficialidat, una guarencia pa la pervivencia d’a diversidat lingüistica iberica. Se publica o infome d’as conclusions d’o Foro de Santiago. | sociolochia

O pasau mes de chunio de 2017 tenié la suerte de representar a la comunidat de fablants de l’aragonés en o Foro Europeo d’as luengas Rechionals u Minoritarias, evaluando chunto con atros expertos o grau de cumplimiento d’o compromís con as luengas minorizadas sinyau por as institucions espanyolas en europa. Tamién compartié mesa con atro representat d’Aragón, en iste caso o profesor d’UNIZAR Javier Giralt, que representó a los parlants de catalán en a Francha.

Agora vienen de publicar-se as conclusions d’iste foro.

En iste enlaz se puet leyer a ponencia sobre o catalán y en iste atro a ponencia sobre l’aragonés y en o siguient vidio podetz veyer as intervencions d’os dos representants aragoneses:

Ista fita historica nos permitió sentir en vivo luengas ibericas bien invisibilizadas como a Fala de Xalima (Extremadura) u lo Lleonés (Lleón), amas de conoixer a situación social d’atros idiomas baixo administración espanyola como l’arabe ceutí u l’amazigh de melilla. Tamién podiemos compartir os problemas y as demandas d’as cominidatz lingüisticas en do la luenga minorizada ye cooficial, constatando un deficit important d’a producción en os medios de comunicación  y mas que mas en ambitos como l’administración de Chusticia.

Breu, as conclusions d’o foro son claras. A oficialidat ye un punto clau pa guarenciar a pervivencia d’as luengas minorizadas, como bien sinyala l’informe recientement publicau:

“4. Respective a las luengas no oficials —amazige, arabe ceutí, aragonés, asturiano, caló, catalán (Aragón y Murcia), fala (Extremadura), gallego (Asturias y Castiella y Leyón), leonés y portugués (Extremadura) y euskera  en as zonas de Navarra en que no ye oficial:

a. Se constata a necesidat extrema de protección y promoción a partir d’una politica lingüistica bien estructurada que incluiga o establimiento d’a oficialidat, condición indispensable pa la suya supervivencia.

b. S’ha meso de manifiesto que, en situacions lingüisticas y socials analogas, ciudadans d’o Estau espanyol veyen incomplius os suyos dreitos constitucionals en materia de luenga por perteneixer a comunidatz autonomas diferents.

Apego, tot seguiu, as conclusions d’o foro pa l’aragonés y o catalán en Aragón:

“ARAGONÉS
(Anchel Reyes)

• En Aragón s’han prencipiau a dar pasos positivos pa la luenga aragonesa a partir de 2015 con a creyación  d’a Dirección Cheneral de Politica Lingüistica. Ye menister afundar en istos abances de forma constant en as siguients lechislaturas ya que a inacción institucional entre istos 25 anyos ha resultau en l’incomplimiento reiterau d’a Carta por parte d’o Gubierno d’Aragón y en una perda constant de  fablants patrimonials.

• En primer puesto, a reconoixencia legal de l’aragonés en a Lei de patrimonio cultural 3/1999 s’ha de  fer extensivo a la Lei de luengas 3/2013, que en un  futuro habrá de parar a las institucions pa  instaurar a cooficialidat de l’idioma a traviés d’o Estatuto d’Autonomía (como guarencia plena d’os dreitos lingüisticos d’os parlants). En segundo puesto, se debe establir una zonificación oficial ampla que tienga en cuenta a ciudat de Zaragoza pa guarenciar l’aplicación de politicas lingüisticas en o territorio an se charra. En tercer puesto, as institucions han de potenciar l’uso oral y escrito d’a luenga a traviés de meyos clau, como que a radio y a televisión publicas, asinas como empentar campanyas de conscienciación sobre o patrimonio lingüistico destinadas a desterrar os prechuicios lingüisticos d’a mayoría castellanofablant d’Aragón.

• En o campo educativo ye necesario guarenciar o dreito d’aprender aragonés dentro de l’horario escolar y implantar-lo gradualment como luenga vehicular en aquells centros publicos que lo soliciten. En iste mesmo sentiu, se debe profesionalizar l’amostranza de l’aragonés pa adultos, realizada mayoritariament por asociacions y entidatz sin ánimo de lucro. L’amostranza ye a primera prioridat pa ista luenga  a causa d’os altos indices de ruptura d’a transmisión intergeneracional que la menazan.

• O fomento d’a investigación y d’a relación con atras comunidatz lingüisticas minorizadas son atras dos claus en as qualas profundizar pa aconseguir l’obchectivo d’o complimiento d’a Carta.

• Ye menister chenerar consensos socials y politicos que les permitan a las institucions actuar de forma constant y decidida pa guarenciar os dreitos d’os hablantes y salvaguardar iste patrimonio immaterial  en periglo de desaparición.

CATALÀ A ARAGÓ

(Javier Giralt Latorre)

•  Incorporar la denominació de català a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó a l’article 7, on es parla de les «llengües i modalitats lingüístiques» de la regió. Aquesta és l’única manera de dotar la llengua catalana d’un reconeixement i un prestigi social que mai no ha tingut. Això evitaria, a més, que quedi a l’arbitri dels polítics l’elecció del nom de la llengua parlada a la Franja.

• Declarar la cooficialitat del català a l’Aragó. Aquesta mesura faria possible idear una política i una planificació lingüístiques decidides, amb la finalitat de normalitzar l’ús del català a la Franja.

• Establir una escolarització en català als centres educatius de la Franja o, almenys, un ensenyament obligatori d’aquesta llengua amb un nombre d’hores dedocència idèntic al del castellà o l’anglès. Així es podrà fomentar realment l’ús oral i escrit del català en tots els àmbits, i al mateix temps s’aconseguirà que les noves generacions siguin competents en l’ús del català en les quatre destreses comunicatives.

• Dur a terme una profunda tasca pedagògica en relació amb la realitat lingüística d’Aragó, amb la finalitat d’informar tota la societat aragonesa que a la seva comunitat autònoma existeix una zona en la qual es parla català. Només així es podrà aconseguir que a poc a poc els aragonesos prenguin consciència d’un fet lingüístic innegable i hi mostrin sensibilitat. En aquesta tasca s’hi han d’implicar totes les institucions aragoneses, així com tots els centres d’ensenyament (públics i privats) i els mitjans de comunicació.”