Un debat per oblidar
Ramon Mur
(Això és lo meu primer article escrit íntegrament en català, encara que amb ajuda externa, per suposat, per al meu blog ‘Entre pàgines’)
Ha passat una setmana ja del debat esperpèntic organitzat per Aragó Televisió (ATV) sobre la Llei de Llengües. Es tractava d’explicar a l’audiència les diverses aplicacions d’aquesta norma aprovada el passat 17 de desembre per les Corts d’Aragó i que de forma oficial es titula ‘Llei de l’Ús, Protecció i Promoció de les llengües pròpies d’Aragó’. Però, per error imperdonable del nostre canal públic de televisió, no es va aconseguir explicar i aclarir res de res sinó tot lo contrari. El debat es va convertir en una tensa, agra i caòtica disputa a la qual van participar tres polítics, dos filòlegs i altres tants periodistes. Tots remenats i barrejats en un batibull que va semblar com si no s’hagués aprovat, encara que fos amb 27 anys de retard, la llei prevista a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Al plató d’ATV es va escenificar un retorn al passat, a la situació anterior a l’aprovació de l’esmentada llei.
No obstant, el pretèrit ja no tornarà i, malgrat tots tot, tenim una llei de la qual no teníem. No és la que molts volíem, però és la que s’ha pogut aprovar en seu parlamentària. I per defectuosa que pugui ser, amb aquesta llei no es va a estendre la “imposició del català com una taca d’oli” per tot el territori aragonès, com diu el PP, ni el català es va a implantar a Saragossa. Amb aquesta llei i amb tot el que ella va generar durant la seva tramitació a’ls mitjans de comunicació, es va a estendre, s’ha estès ja, la consciència social que a Aragó es parlen tres llengües. I era urgent i necessari que així passés perquè fins ara mateix, fins fa pocs mesos, a Saragossa, per exemple, molts aragonesos pensaven que a Valderrobres, Valljunquera o Fraga es parla igual que a La Almunia de Doña Godina, poso per cas. Ara no, ara un saragossà ja sap que a Calaceit la primera llengua és una altra diferent a la primera de Ejea de los Caballeros o Remolins. Igual, ni més ni menys, que un tudelano sap, perquè ho ha sabut sempre, que a Elizondo, a l’extrem oposat de Navarra, es parla euskera, digui’s bascuenz o basc.
He deixat passar una setmana des del debat del 12 de gener a ATV de manera deliberada. Per no deixar-me portar l’calent que em va produir. Però serveixin aquestes línies per deixar constància del malestar que em va produir i per tornar a reiterar la meva felicitació, a tots els aragonesos ia mi mateix, per l’aprovació de la ‘Llei de l’Ús, Protecció i Promoció de les llengües pròpies d’Aragó’. Va passar a les Corts aragoneses del Palau de l’Aljaferia el 17 de desembre de 2009. Una data històrica, sense cap mena de dubte.