Llei de llengües socialista: introducció, nus i… (sshhht! el bo es mor al final de la peli) 1 Juliol 01UTC 2009
Marcelino va ser un dels alcaldes impulsors de la Declaració de Mequinensa, a on s’assentaven les primeres bases de la normalització del català a la Franja, allà per l’any 1984. I quan diem que van ser les primeres bases de la normalització, també podem dir que van ser les darreres. Perquè a part de l’optativitat de la classe de català res més han fet los governs aragonesos pel català de la Franja.
Ell només tenia càrrecs a la Diputació d’Osca quan lo PAR se va distanciar del seu soci de govern del moment (PP) i va votar a favor d’incorporar el català i l’aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó. Va ser a partir de l’entrada de Marcelino al Govern Aragonès (amb lo suport de la dreta regional) que va començar a prometre la Llei de llengües a Aragó. Llei que l’Estatut d’Autonomia aragonès exigix des de 1996.
(…) Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón (…)
Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 1999. I ho ha incomplit.
Para ello me comprometo a presentar en estas Cortes un proyecto de ley en materia lingüística.
Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 2003. I ho ha incomplit.
Para ello, me comprometo a presentar en estas Cortes un Proyecto de Ley en materia lingüística.
Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 2007.
El Estatuto de Autonomía establece que se regulará el uso de las distintas lenguas mediante una Ley de Cortes. (…) Remitiremos con prontitud dicho proyecto, que tendrá como singularidad ser una ley de derechos, que reconocerá a los hablantes.
Durant la legistlatura actual ha repetit la promesa i l’ha incomplit en més ocasions. I divendres passat El Periódico de Aragón anunciava que dimarts (ahir) lo PSOE presentaria un avantprojecte de llei . Amb el consens o sense el consens dels conservadors regionals. Trasobares feia un fantàstic anàlisi estructural del que significava anunciar la llei un dia abans de les vacances dels aragonesoparlamentaris. I ni a això hem arribat. A més del qeu ja sabíem, que és que ahir no s’havia presentat res a Corts, avui El Mundo confirma que no ix res.
Qui puja nota (irònicament) és la diputada del PAR María Herrero, amb qui tenia certa confiança que no exerciria de chapudràtica. Però des del seu escó regionalista ha desplaçat a la Universitat de Saragossa en coneixements de Lingüística i ha sentenciat:
La portavoz de Cultura, María Herrero, explicó que el partido «se opone al proyecto porque rechazamos que lo que se habla en el Este se llame catalán».
Fa mesos María Herrero demanava al seu bloc (aturat) opinions sobre les llengües a Aragó amb estes paraules:
Me gustaría saber la opinión de quienes queráis compartirla conmigo o con otros lectores de este blog. Por favor, hacedlo respetando la pluralidad de ides que hay al respecto.
Pareix que la pluralitat ideològica s’ha acabat quan es declara contra els principis que regixen la Lingüística. En fi…!