Societat. dijous, 02 de juliol de 2009, 18:00
La Llei de Llengües de l’Aragó haurà de seguir esperant
El govern aragonès es fa enrere i no presenta la proposta
El govern de l’Aragó (PSOE) ha decidit deixar per una altra ocasió la proposició de l’eternament esperada Llei de Llengües, que porta anys pendent de ser aprovada. Ho ha fet malgrat que havia anunciat que durant aquesta setmana presentaria la proposició de llei a les Corts de l’Aragó, i ignoraria el seu soci de govern, el Partit Aragonès (PAR), que s’oposa al darrer esborrany del text. El PAR comparteix amb el PP especialment el rebuig al reconeixement del català com a la llengua que es parla a la Franja, malgrat que l’esborrany no li proporciona cap mena d’oficialitat -ni tampoc a l’aragonès-.
llei de llengües, corts aragoneses
Un nou retard doncs, a sumar a la desena de retards de fa aproximadament una dècada per a l’aprovació d’una Llei de Llengües de l’Aragó que sembla que no arribarà mai. La legislació aragonesa actual reconeix tant el català com l’aragonès, però la seva regulació depèn d’aquesta llei que no aconsegueix veure la llum al final del túnel. El PSOE govern amb el PAR, però en aquest tema compta amb el suport de la Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida de l’Aragó (EUA). Dels 67 escons de les Corts, 30 són del PSOE, 23 del PP, 9 del PAR, 4 de la CHA i 1 d’EUA. Per tant el PSOE podria aprovar la llei amb els seus vots, sumats als del CHA, i a més a més també compta amb el vot favorable d’EUA. La Chunta, que vol la cooficialitat de totes tres llengües, voldria una llei més ambiciosa que l’esborrany actual.
El PSOE, a diferència de la Chunta, no vol “canviar l’estatus actual” de les tres llengües de l’Aragó. Actualment només el castellà hi és oficial, i així es preveu que segueixi essent. Caldrà veure doncs el redactat final de la Llei de Llengües. L’esborrany de l’avantprojecte filtrat ara fa un any, situaria el català i l’aragonès reconeguts com a “llengües pròpies” de l’Aragó, però no serien cooficials ni tan sols als territoris on es parlen. L’única llengua oficial que preveu aquell esborrany d”avantprojecte és doncs el castellà, que tot i així no tindria el caràcter de “llengua pròpia”.
Alguns de les desenes esborranys anteriors a aquest, com és el cas del del 2001, sí que oferien la cooficialitat del català i l’aragonès en aquelles zones de l’actual Aragó on aquestes llengües hi són parlades, com és el cas de la Franja de Ponent, que la llei espanyola situa a l’Aragó. L’esborrany filtrat fa un any a l’Heraldo afirmava que l’Aragó és “trilingüe”, un territori on hi ha “el castellà, llengua majoritària i oficial al conjunt de l’Aragó” i on també “hi conviuen dues llengües en diverses zones, l’aragonès i el català, amb les seves respectives modalitats”. La ironia arribava fins al punt que el text afirma que aquestes dues llengües “seran objecte d’especial estudi i protecció”, una frase similar a la que apareix a la Constitució espanyola, que al seu article 3 apartat 3 diu que les altres llengües diferents del castellà “serán objeto de especial respeto y protección”.
En canvi l’avantprojecte de 2001 deixava a criteri dels ajuntaments la denominació de la llengua que s’hi parla, tal i com demanaven i demanen algunes organitzacions de la ultradreta espanyolista anticatalana -de les que ja n’hem parlat en diverses ocasions-. L’avantprojecte filtrat fa un any a l’Heraldo divideix l’Aragó en diverses zones, la que s’hi parla aragonès, la que s’hi parla català, la que no s’hi parla cap de les dues -i per tant castellà- i la zona de transició entre llengües. En aquest punt doncs hi ha reconeixement de la unitat de la llengua catalana.
multimèdia
notícies relacionades
01.07.2009 Darrer pas per a la Llei de Llengües de l’Aragó?
mitjançantRacó Català – La Llei de Llengües de l’Aragó haurà de seguir esperant.