Iglesias, amb la viga a l’ull
professat reiteradament un aragone-
Giralt, professor de filologia catala-
sisme sorollós, que gairebé sempre
na de la Universitat de Saragossa:
QUIM GIBERT
ha explicitat mostrant hostilitat cap
«Tant costa d’entendre que no pot
PSICÒLEG I COAUTOR D’IDENTITATS.
CONVIVÈNCIA O CONFLICTE?
a Catalunya, per atenuar així la se-
ser d’una altra manera, arran de la
va condició de catalanoparlant fill de
desinformació que ha imperat a la
arrerament Marcelino Iglesias,
Bonansa (Ribagorça Occidental).
Franja entorn a la llengua autòcto-
president d’Aragó, ha tractat
En canvi, de les parròquies de la Di-
na? Mai a l’escola es va ensenyar
de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris,
òcesi de Jaca, integrades a la Provín-
que els parlars de la Franja són vari-
bisbe de Lleida, tot qüestionant si el
cia Eclesiàstica de Pamplona, ningú
etats del català, més aviat el contra-
prelat lleidatà forma part de l’esglé-
no en canta ni gall ni gallina.
ri: foren desacreditades, advertint de
sia catòlica o no, atès que hi ha un
Amb el temps que fa que ocupa
les dificultats que els joves tindrien
pronunciament dels tribunals ecle-
Iglesias la presidència d’Aragó, ha-
fent servir aquest ‘xampurrejat’» (He-
siàstics instant a lliurar l’art sacre de
raldo de Aragón, 16-desem-
les antigues parròquies del bisbat de
bre-09).
Lleida al de Barbastre-Montsó: «és
Aquesta ignorància també
La llei de llengües aragonesa,
insòlit que el bisbe de Lleida no fa-
fomenta prejudicis, malente-
ci cas a Roma (…) és un fet que no
sos i oposició envers la dife-
vigent des del 30 de gener
passa habitualment» (El Periódico,
rència fins al punt que un tre-
28-1-10).
sor lingüístic local, el català i
d’aquest, no només no
Per la mateixa regla de tres, Iglesias
l’aragonès, és vist com una
també ens podria explicar per què
anomalia, un inconvenient,
planteja un model de plena
des d’Aragó no fa cas dels compro-
una sobrecàrrega.
misos adquirits per Espanya envers
immersió, sinó que ni tan
Manifestacions de l’estil de
la Carta Europea de les Llengües Re-
Jaume Cabós, tinent d’alcalde
sols preveu un model bilingüe
gionals i Minoritàries.
de Fraga, en seria un exem-
O és que potser el president ara-
ple: «No necessitem una llei
estructurat, atès que tot el
gonès no és europeista, demòcrata i
que duplicarà els costos» (La
polític de fiar?
Mañana, 19-12-09).
que garanteix la llei és el
I és que el model d’ensenyament
L’econòmic és un raona-
que preveu el Consell d’Europa en
ment conegut com instrumen-
que de fet ja existeix, és a
territoris com ara la Franja de Ponent
tal perquè acostuma a oblidar
ha de ser impartit bàsicament en la
les finalitats nobles de la hu-
dir, el dret a l’ensenyament
llengua regional o minoritària.
manitat, en aquest cas el goig
En aquesta línia, el filòleg Albert
de viure en la llengua del ter-
voluntari del català i de
Branchadell apunta que la llei de llen-
ritori.
gües aragonesa, vigent des del 30-
Amb l’excusa del consens
l’aragonès
1-10, no només no planteja un mo-
parlamentari, que mai ha reei-
del de plena immersió, sinó que ni
xit (només la Chunta Aragone-
tan sols preveu un model bilingüe es-
sista li ha fet costat), Marce-
tructurat, «tot el que garanteix la llei
lino Iglesias ha ajornat l’apro-
és el que de fet ja existeix, és a dir,
gués estat més intel·ligent per la se-
vació d’aquesta llei durant 11 anys.
el dret a l’ensenyament voluntari del
va part dedicar esforços a fer peda-
S’ha volgut curar en salut, just ara
català i de l’aragonès (no en català
gogia de la diversitat lingüística ter-
que enfila el seu darrer mandat com
ni en aragonès)» (El Periódico, 13-
ritorial, com un fenomen positiu i en-
a president? Sigui com sigui, el de
riquidor, en lloc d’exhibir tanta ara-
Bonansa ha demostrat tenir poca
No és la primera vegada que Igle-
gonesitat forçada.
vista.
sias fa declaracions com les esmen-
I és que, a hores d’ara, bona part
I és que sempre és més fàcil veure
dels franjolins no identifiquen el ca-
la brossa en l’ull de l’altre i no veure
En el decurs de tres legislatures ha
talà com la seva llengua. Diu Javier
la biga en l’ull d’un mateix.
gibert.pdf – Documents de Google.