UNA LLEI LLUITADA
Han passat molts anys des de la Declaració de Mequinensa en que els primers Alcaldes dels Ayuntaments Democràtics de la Franja demanaven públicament el dret de ser aragonesos en plenitud sense renuncia a la seua llengua, sense renunciar a la llengua catalana que es parla en lo nostre territori des de la edat mitjana.Ho vam intentar a l’any 1997 en les bases per a una política llingüística a l’Aragó aprovades sense cap vot en contra al Parlament autonòmic en una Ponencia d’Estudi.
Ara ho torna a intentar el grup socialista presentant en solitari una Proposición de Llei per al Us, Protecció i Promoció de les Llengües Propies d’Aragó.
Es tracta d’una nova oportuniar per desenvolupar lo nostre Estatut d’Autonomía, des de la majoría d’edat que hem assumit amb la última reforma.
Cal fer ho ara, perque el parlants de les llegües minoritaries a l’Aragó van abandonant la seua llengua familiar i sense parlant no hi ha llengua. Quina cara s’ens quedaria als aragonesos si demà una llengua propia com l’aragonés, privativa d’Aragó, acabés desapareixent, sense haver intentat tot el posible per mantenirla viva a la nostra Comunitat?
Només hi ha una fórmula per mantenirla. Es el prestigi. Els aragonesos que parlen habitualment una llengua propia de la nostra comunitat han de sentirse protagonistes de la nostra riquesa cultural. Som la única comunitat a Espanya que parla tres llengües tradicionals i històriques en el seu territori. I només podrem serguir-lo sent si els fablans de l’aragonés i del català se senten orgullosos de la seua llengua familiar i se senten recoltzats per les seus institucions i per la societat aragonesa en el seu conjunt.
Si els grups parlamentaris a les Corts aragoneses fan un debat de la Proposició de Llei amb demagogia i desde la perspectiva de que la diversitat llingüística es un problema per les institucions, inhibiran als parlants, els acomplexaràn i amb el temps deixaràn de parlar la seua llengua.
Llavors tots ens lamentarem, pero serà massa tard. Ja es massa tard.
Ojalà, sapiguem estar tots a l’altura de les circumstàncies.
De moment, allà va una abraçada ben forta pel Portaveu del PSOE, el meu amic Jesús Miguel Franco, que ahir va presentar en el resgistre una Proposició de Llei, responsable i oberta al diàleg.
