Aragó i Catalunya
Avui a LA VANGUARDIA el president de la Comunitat d’Aragó, Marcelino Iglesias, afirma en una entrevista que “Catalunya nos mira por encima del hombro”. Conec el president d’Aragó i hi mantinc una excel·lent relació personal. Tots dos som fills de la Franja. Quan al meu poble em vam fer fill il·lustre, ell va tenir interès a presidir l’acte i és, sens dubte, l’aragonès més procatalà de tots els que tenen o hagin tingut alguna responsabilitat pública. És per tot això que em preocupa, i crec que hauria de preocupar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el que declara el president de la comunitat veïna, amb una llarga tradició històrica d’agermanament amb Catalunya.
Crec que no és cert que Catalunya mira per sobre l’espatlla l’Aragó, si per Catalunya s’entén les ciutadanes i els ciutadans del nostre país. Ans al contrari: crec que hi ha un corrent generalitzat de simpatia, i el fet que els aragonesos que viuen i treballen a Catalunya ho hagin fet contribuint a fer progressar el nostre país des d’una profunda integració ajuda encara més aquesta realitat.
En canvi, sí que és cert que els governants catalans han comès algun error important respecte a l’Aragó, com també, val a dir-ho, ho han fet governants aragonesos envers Catalunya, a la qual s’agafen com a leitmotiv permanent per obtenir vots a l’Aragó, mentre que aquí ningú utilitza l’Aragó per treure vots a Catalunya. Però, hi insisteixo, aquí hem comès errors. I l’últim és de l’alçada d’un campanar. La proposta de l’alcalde Hereu de fer els JJOO d’Hivern a Barcelona, competint amb la candidatura de Saragssa-Jaca és realment trepitjar l’ull de poll dels nostres veïns. Hereu, com diu Iglesias, té tot el dret a fer-ho, però l’afany electoralista de la seva proposta no hauria d’estar per damunt de la lleialtat a les relacions amb l’Aragó, i en canvi ha estat així.
Després, hi ha tot el contenciós dels béns eclesiàstics de la Franja, on tampoc hem estat capaços de trobar una proposta de conciliés i no confrontés els interessos d’uns i altres. Aquí, fins i tot quan nosaltres governàvem, hauríem d’haver fet el que Marcelino Iglesias proposava, i és fer un Museu amb una doble seu, una a Lleida i una altra a un poble de la Franja, ja fos Fraga o Tamarit, per exemple.
Pel bé de tots plegats, convé que reconduïm les relacions entre ambdues administracions. No fer-ho seria negatiu per a tots.