Enguany, Gràfiques del Matarranya celebra els seus 25 anys d’existència. Al llarg dels segles, el paper de les impremtes en la difusió de la cultura i de les idees transformadores és sobradament conegut. Dels llunyans processos inquisitorials sobre alguns impressors al paper destacat dels obrers de les arts gràfiques en el segle XIX i començaments del XX en la lluita per l’emancipació social, el treball d’aquelles persones que tenen cura per reproduir sobre paper, en tirades més o menys llargues, les idees, els sentiments, els coneixements o les crides d’altres, ha estat clau.

En la seva relativament curta vida, la trajectòria d’aquesta empresa creada per un reusenc que tornà al poble de les arrels familiars –Calaceit– no desmereix en absolut la millor tradició cultural i social de l’ofici. Per la qualitat del producte i la capacitat d’adaptació, en uns anys en què les transformacions tecnològiques han estat enormes, però sobretot per la seva implicació militant en l’activitat i l’associacionisme cultural del país. Un país que comença en la proximitat del Matarranya i comarques veïnes de la franja aragonesa catalanoparlant i que va de les Terres de l’Ebre al Camp, o al conjunt dels Països Catalans, allí on hi ha col·lectius amb voluntat de construir espais comuns de coneixement, com la revista Caramella.

La complicitat de les impremtes en l’esdevenir de les associacions culturals que maldem per sobreviure en un món d’economia ajustada és clau. No parlaré per altres, però sense la col·laboració entusiasta i professional, voluntària més enllà de l’estricte encàrrec de feina, sense el seu suport davant la migradesa de recursos, una entitat com Carrutxa no hauria pogut desenvolupar, ni de bon tros, la seva tasca de divulgació cultural. I no podria celebrar, aquest 2010, el seu 30è aniversari.