Reclamem competències lingüístiques en representants institucionals amb les llengües pròpies d’Aragó
38 anys després de l’Estatut d’Aragó i 13 després de el reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó en aquest per promoure-les i difondre-les … Encara no tenim un representant, ja no parlem de la capacitat dels consellers / es per això, que puguin comparèixer en aragonès i / o català.
Aprofitem aquesta notícia que ens arriba des dels mitjans de comunicació bascos, per fer record d’aquest dret que parlants d’aragonès i català a Aragó haurien de tenir; rebre la informació de mà dels seus polítics en la seva llengua materna. Al País Basc, 38 anys després de l’aprovació de la “Llei de normalització d’ocupació de l’euskera”, encara no compten amb tots / totes consellers / les i alts càrrecs que sàpiguen informar en basc “.
A Aragó no podem ser tan optimistes. Tot i que hem tingut polítics com, un president d’Aragó -Marcelino Iglesias (PSOE) – o diputats – José María Becana (PSOE) – que sabien / saben parlar català, consellers com Javier Callizo (PAR) i fins i tot diputats al Congrés com José María Mur (PAR) que sabien parlar aragonès. Mai ho van usar en intervencions institucionals, i només els de l’català han fet alguna intervenció pública en àmbit privat, o davant d’algun mitjà català.
És de lloar les intervencions de Nacho Escartín (Podemos) en aragonès a les Corts d’Aragó en l’última legislatura, que van servir per destapar les intencions dels partits conservadors per evitar aquestes intervencions, i va desencadenar l’aprovació d’un nou reglament dels Corts en el qual es prohibia parlar en una altra llengua que no fos castellà.
Entre tot aquest desert informatiu en les llengües pròpies d’Aragó, cal destacar un altre despropòsit, com són les nul·les competències del màxim representant d’aquestes llengües, el director general de Política Lingüística de el Govern d’Aragó – J.Ignacio López Susín (CHA) – que és incapaç de poder expressar-se en elles, en compareixences informatives, parlades o entrevistes.
Segons el manifest basc, la manca de competències lingüístiques dels polítics és un “dèficit d’igualtat” que fa que els mitjans audiovisuals (ràdios, diaris, … Tv) quedin coixos en la funció comunicativa. Per això demanem també la implicació dels mitjans aragonesos en tenir periodistes amb competències lingüístiques.
A l’igual que al País Basc, a l’Aragó s’ha trobat a faltar, davant la situació de pandèmia global actual, la importància de traslladar als ciutadans i ciutadanes la informació sobre decisions, datos i mides, també en aragonès i català.
—
—
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas
GobiernoEuskaldun.jpg