Source: Clots i tapiats | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 de maig del 2023)
Els clans, pobles, nacions i imperis quan s’apoderen d’uns altres solen sotmetre’ls a genocidi: esclavitzant-los, i quan això no és viable, s’esforcen en destruir-los la llengua i la cultura que aquella conforma, o també, per fer més via, els forcen a desterrament, a l’exili o els assassinen. Els exemples, com tothom sap -o hauria de saber-, són legió, i les excepcions comptades. Els vençuts fugen, si en tenen ocasió, i com que no sempre es poden endur els béns, miren d’amagar-los: les joies i monedes en clots, i els llibres i papers, tan valuosos i fràgils, tapiant-los a les parets de les cases, tot confiant en un possible retorn. De gerres enclotades amb joies i monedes n’hi ha exemples a muntó des d’antic, però no sovintegen els llibres i patracols entapiats. Us en parlaré de dos exemples que em toquen de molt a prop, i que entenc que no us haurien de deixar indiferents. El primer entapiat es de Calanda, a tocar de ca meua a la Codonyera, l’any 1988 quan en fer obres en una casa on ara hi ha un espai a les carreres de Jesús i Nueva aparegué entapiat un sac amb textos alcorànics, de litúrgia i dret musulmà en àrab i en ‘aljamia’. La casa havia estat dels Moferaig, rica família de mercaders documentats des del XV, i que el 10 de juliol del 1610 foren deportats il·legalment per l’Estat. De la família Moferaig se’n perden les noticies després de la deportació. L’altre entapiat va ser a Barcelona al 21 de la carrer de Sant Pau, al Raval, també no gaire lluny de casa a Gràcia. Allà de 1901 a 2021 hi havia hagut l’Editorial i Llibreria Millà, especialitzada en teatre català. Quan al gener del 1939 era imminent l’ocupació de Barcelona pels sediciosos, els Millà temeren, amb raó, vist com aquells procedien, que els destruirien el ric fons de textos teatrals catalans, i seguint l’exemple dels Moferaig, els entapiaren. Tingueren més sort que els calandrins: el 1945 els van anar traient de l’entapiat i venent-los d’amagat a qui tenien confiança.
Artur Quintana