Gràcies amics!
Durant els cinc o sis dies que he passat a la Codonyera, setmana de festes i vacances, tambors del Baix Aragó, encara que llunyans d’aquesta vila, he descobert noves persones que coneixia de tota la vida, És ben curiós que s’han de produir fets extraordinaris per començar una cosa tan normal com és la de parlar amb una certa profunditat, amb persones que sempre havies conegut superficialment, esclar, i que pensaves que eren d’un altre tarannà.
Mai les unanimitats polítiques o socials ho són de debò, mai el soroll és tan gran com sembla en un principi, mai els actes coactius resisteixen massa temps. Sempre surten amics quan algú els necessita, sempre arriben paraules d’ànim d’algun lloc que no esperes, sempre els parracs es poden rentar i confeccionar una camisa nova…
Han estat uns dies intensos i intel·lectualment força interessants i gratificants amb els amics i familiars.
A la Fira d’Antiguitats de la Freixneda del dia 3, amb les abraçades dels coneguts i amics de diferents viles, vaig percebre el solejat dia, curt de temps i llarg d’emocions, sense oblidar les carxofes a la brasa, els farcits de bolets i els cargols, del dinar amb l’Artur, el Ramón i les nostres famílies.
Més d’un cop, durant els dies passats a la Codonyera, persones que estaven absolutament d’acord amb mi, o amb dubtes, aquelles que no coneixien a fons els fets, inclús els mal informats, m’he recomanaven que passés pàgina i me n’oblidés dels fets. Els hi contestava que no podia fer-ho, perquè el que havia canviat ja era de llibre. Ja m’enteneu.
Gràcies a tothom: als de l’abraçada, als de les paraules amables, als que m’heu demanat tranquil·litat, als que m’heu escrit donant-me ànims. Gràcies amics!
José Miguel