Source: El transvasament d’empreses catalanes a l’Aragó s’atura per primera vegada des de l’1-O – Regió7
El primer semestre hi van arribar 21 companyies des de Catalunya davant les 25 que van agafar el sentit oposat
El transvasament d’empreses catalanes que recalen a l’Aragó ha tocat fons, almenys de moment. Més de 650 companyies han agafat aquest camí en els últims vuit anys, el triple de les que ho van fer en sentit invers. La fuga va ser especialment intensa arran de l’1 d’octubre del 2017. La tendència, no obstant, s’ha neutralitzat aparentment, segons les estadístiques més recents. El saldo de companyies que es mouen d’un territori a l’altre en els dos sentits surt fins i tot a favor de la regió mediterrània en el primer semestre del 2023. Tot i que aquesta propensió sigui molt tímida és una cosa inèdita des de l’inici del procés.
En concret, en els sis primers mesos de l’any van ser 21 les societats mercantils catalanes que van traslladar la seu social a la comunitat aragonesa, però n’hi va haver 25 més que van agafar el rumb contrari. D’aquesta manera, el balanç dona un guany de quatre negocis a favor de Catalunya. Les dades estan recollides a l’‘Estudi sobre canvis de domicili’ dels dos primers trimestres, publicat recentment per la consultora Informa D&B, filial de Cesce.
Al marge de l’anàlisi freda dels números, també es detecta que algunes de les companyies catalanes que van decidir moure’s al territori aragonès en el moment més convuls del procés independentista, per la situació d’incertesa política i inseguretat jurídica que es va generar, han tornat a situar el domicili als seus llocs d’origen durant els últims mesos. Un dels casos més significatius és el de Destilerías MG, que ha tornat a terres barcelonines, d’on va fugir el 2018 arran del procés. La seu social dels fabricants de licors es va establir fa cinc anys en un local situat al carrer de Joaquín Costa de Saragossa en plenes turbulències i ara ha tornat a Vilanova i la Geltrú, on va néixer el 1835.
En els últims vuit anys i mig, un total de 657 companyies catalanes s’han mudat a l’Aragó, més de la meitat d’aquestes (336) en només dos exercicis, 2017 i 2018, el període més conflictiu de la crisi política oberta per la tensió independentista. El camí contrari l’han emprès una mica més de 200 societats en aquest període.
L’onada d’empreses catalanes que mouen la seu social a la terra de Goya i Buñuel ja va donar símptomes d’haver-se desinflat l’any passat. El 2022 van ser 45 empreses les que ho van fer, tan sols nou més que les 36 que ho van fer en sentit oposat. En els anys anteriors aquest saldo en favor de la part aragonesa era molt més voluminós. El 2021, per exemple, van ser 59 les empreses que van venir de la regió mediterrània i 38 les que se’n van anar cap allà.
Les raons de la deslocalització de firmes catalanes a l’Aragó –sobretot, a Saragossa i Osca– dels últims anys no obeeix només a raons derivades de l’1-O. El principal factor que empeny aquests trasllats són les traves burocràtiques més grans que els empresaris diuen trobar a la veïna autonomia davant les facilitats administratives que asseguren trobar en les autoritats aragoneses. Així ho conclou un estudi encarregat per les principals institucions de Lleida, realitzat per la universitat d’aquesta província i la Pompeu Fabra (UPF). La disponibilitat de sòl.
Aragó bloqueja la seva particular fuga de negocis
Una altra de les conclusions de les últimes dades sobre canvis de seus empresarials és que Aragó frena la fuga de negocis que va patir l’any passat, quan va ser la segona comunitat més penalitzada per aquests moviments després de Catalunya, amb un saldo negatiu de 67 companyies (se’n van anar 213 i n’hi van arribar 146). En el primer semestre del 2023, el balanç és també deficitari però tímidament, amb una pèrdua de set firmes (se’n van anar 79 i en van venir 72).
Madrid és, des de fa anys, la principal destinació de les empreses que han decidit emportar-se la seu d’Aragó, atretes principalment per la més baixa càrrega fiscal de la qual fa bandera la regió central. Aquesta tendència, no obstant, s’ha invertit en el primer semestre de l’any, ja que hi va haver dues empreses més que van venir de la capital del regne que les que se’n van anar a aquesta destinació (30 davant 28).
En qualsevol cas, els experts consultats per aquest diari resten valor dels canvis de seus socials per les limitades implicacions que tenen a efectes econòmics, tret que aquests trasllats també afectin centres productius o domicilis fiscals.
L’empremta de l’adeu de Stellantis España
Aragó ha perdut 4.045 milions d’euros en termes comptables en el primer semestre de l’any com a conseqüència dels trasllats de seus socials d’empreses a altres comunitats. La pràctica totalitat d’aquesta xifra correspon al canvi d’una sola companyia, Stellantis España (abans Opel España), la facturació de la qual se situa en 3.900 milions, segons dades d’Informa D&B. A principis d’any, el domicili de la societat propietària de la fàbrica de cotxes de Figueruelas es va mudar a Vigo com a resultat del procés d’integració de tres de les grans filials espanyoles del gegant automobilístic sorgit fa dos anys de la fusió FCA (Fiat-Chrysler) i PSA (Peugeot-Citroën).
La mudança de Stellantis està carregada de simbolisme, però a efectes pràctics té escassos perjudicis econòmics per a la comunitat. El trasllat no té implicacions fiscals, financeres o duaneres addicionals.
Altres empreses rellevants pel seu volum de facturació que han tret la seu d’Aragó entre gener i juny són Destilerías MG (44,9 milions), que se n’ha anat a Barcelona, i Comercial Losan (45,4 milions), que s’ha establert a Madrid.