Des del Pasimiro, tocant termes de Castellseràs i Torrocella, a la punta de la vall de Ripoll, tocant al terme de Fórnols i la Mare de Déu de Montserrate (Santa Mònica), en aquell temps de misària dels anys cinquanta, a la vila de la Codonyera no n’hi havie caçador més entès, ni que tinguere més puntería que l’Adolfo lo Tananer. Ere mescla de bellmuntà i codonyerana; ben plantat, blanquejador d’ofici com son pare, sempre solter, i encara que no tenie una salut massa bona, mai li va faltar lo bon humor per dir gambirots en certa gràcia, i estar pendent si una voladeta d’aire deixava veure les camalligues d’alguna femella que estare tarqual. I com eren una miqueta de casa bona, vivie a la carrera Major pujant a la dreta, entre l’oncle Fornolenc i los Canonges. Continuar llegint… Caçadors del Mesquí
Comments