// Marià Àlvarez
Aquest matí ha tingut lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.
Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.
Els esmentats representants van lliurar al delegat del Justícia un breu escrit on manifestaven «la seua profunda preocupació, davant les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació i havent escoltat les declaracions del president del govern aragonès envers la desaparició de la protecció de l’Aragonès i el Català parlat a l’Aragó, llengües —continua l’escrit— avui minoritàries i parlades en el nostre territori des de la seua constitució com a regne independent».
Junt amb aquesta mena de sol·licitud d’empara, els membres assistents a la reunió van fer entrega al representant del Justícia d’un informe de la Universitat de Saragossa, coordinat pels professors titulars de Filologia Catalana i Filologia Espanyola respectivament, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, on es delimita territorialment les zones d’aquesta comunitat on es parlen aquestes dues llengües.
La carta al Justícia conclou amb un paràgraf on es fa palès que «el Justícia d’ Aragó és la Institució que té com a missió, la protecció i la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives reconegudes a l’Estatut, la tutela de l’ordenament jurídic aragonès, vetllant per la seua defensa y aplicació, y la defensa de l’Estatut».
Les entitats signants, finalment, demanen que aquesta institució «sigui especialment vigilant amb les actuacions del Govern d’Aragó en aquesta matèria perquè no deixi sense efecte legal la protecció a la qual aquestes llengües tenen dret en el nostre ordenament jurídic actual, tal com disposa la Constitució Espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès».
El Lloctinent Javier Hernández, rebé els representants saludant-los en català i mostrant-los la seua cordialitat i empatia. Hernández manifestà que tot i que el govern d’Aragó pot emprendre mesures administratives i polítiques de manera sobirana, els ciutadans i les entitats que els representen poden emprendre mesures legals per a salvaguardar els seus drets, en aquest cas els lingüístics, i assenyalà la conveniència que siguen els professionals de la matèria els que diguen quines llengües es parlen a l’Aragó i com es poden preservar, potenciar i protegir millor.
Finalment es va acordar que les mateixes associacions signants de l’escrit eleven una queixa formal pel fet que en el Departament de Presidència i Cultura, al qual pertany la Direcció General de Patrimoni, no apareix la competència en les Llengües Pròpies d’Aragó. Tan sol es fa una genèrica al·lusió a les llengües però no hi ha cap referència a les competències o tasques que ha de desenvolupar aquesta Direcció General en l’àmbit lingüístic.
