Recentment, s’ha ficat damunt la taula lo debat de la regulació de l’ús dels telèfons mòbils entre els xiquets i adolescents
Recentment, s’ha ficat damunt la taula lo debat de la regulació de l’ús dels telèfons mòbils entre els xiquets i adolescents. Per parlar-ne partiré d’un cas personal:
L’any 2007 vaig fer la comunió i, a mi i a pràcticament tots los meus quintos, algun familiar (oncles, padrins…) mos va regalar lo nostre «primer mòbil». Teníem 8 / 9 anys en aquell moment. Lo meu ere un NOKIA blau marí i platejat amb tapa, teclat i sense càmera de fotos ni, evidentment, internet. De manera que no servie per gaire cosa més que per telefonar i enviar algun SMS, si tenies «saldo» (sinó ni això).
La verdat és que recordo que a aquell mòbil primitiu no li’n vaig fer gaire, de cas. Passada la comunió, a casa em van dir que no el necessitava per res (totalment d’acord), quedant-se d’esta manera apagat i guardat a la seua caixa, i utilitzat únicament i convenientment quan mons pares anaven de viatge.
Regalar un telèfon mòbil, és a dir, un objecte nou que en aquella època s’estave democratitzant, ere sinònim de fer un bon regal al xiquet o xiqueta en qüestió (sense cap mala intenció). Però, pensant-ho bé, què fa amb un mòbil un infant de 9 anys?
Continuar llegint… Mòbils