Les lleis i draps molls
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 17 d’abril)
“Si agafem un drap, el mullem i l’estenem, primer de tot desprendrà un petit degoteig que mullarà un xic el terra i després s’hi anirà assecant lentament. Si el dia és assolellat, el procés s’accelerà força i en molt poc de temps el drap s’hi haurà assecat.
Amb una mica d’imaginació, podem pensar que els articles de les lleis són com petites peces de tela o draps de diferents colors guardats a diferents calaixos que podrien ser les lleis i els codis, o tal vegada les constitucions, si donem regna solta a la imaginació.
Quan els jutges han d’aplicar les lleis, obren els diferents calaixos i prenen els draps o les petites peces de tela que creuen adients per a la causa que han de jutjar. A voltes no són tan evidents els preceptes legals i han de mullar els draps per que les lletres es mostrin més evidents transformades en petites gotes. Si no en tenen prou esprement-los amb les dues mans, els escorrent una i altra vegada retorçant-los cap un costat i cap a l’altre, fins que els deixen pràcticament eixuts. Aquells draps de cotó que havien estat tintats d’una manera natural amb colors no massa estables, a força d’escorre’ls una vegada darrera altra, arriben a traspuar un degotall de diferents colors segons la força del retorciment i la seua gruixària. I encara s’hi pot donar un procés més expeditiu: mullar el draps amb aigua molt calenta o fer-los bullir tots barrejats en una gran caldera. Al final de totes les operacions els draps molls, espremuts, torçats, retorçats, escalfats, bullits i assecats, més que draps esdevindran parracs.
I mentre duri el procés, o en acabar tot el tràmit judicial o al dictar la sentència, amb tota autoritat se’ns podrà dir: dura lex, sed lex. A la vista del que he dit, hauríem de canviar la dita llatina per aquesta altra: expressa lex, sed lex (expremuda llei, però llei).
El lector em dirà: a què ve tot aquest reguitzell d’imaginació? Mireu que li està passant al jutge Garzón per obrir una investigació sobre els crims del franquisme. El magistrat del Tribunal Suprem, Luciano Varela, que envia Garzón al banc dels acusats, diu que no es pot constituir un “asimètric i discriminatori feix de drets en funció de l’adscripció ideològica dels querellants” (Manos Limpias i Falange Española). I jo em faig la pregunta: en quina aigua ideològica ha mullat els draps el magistrat Varela?
José Miguel Gràcia”