(Publicat al Diario de Teruel, dissabte 8 de maig del 2010)

Un emocionat Marcelí Iglesias restava bocabadat al sentir les melodies entonades per 330 infants a l’acte institucional del dia de Sant Jordi. Immediatament cursava una improvisada invitació a tots els petits cantors per al dijous següent, amb audiència privada, entrega de regals i àpat suculent. Els nens cantors no eren de les Escolanies, dels Conservatoris o de l´Auditori. Eren xiquets de les escoles (majoritàriament públiques) i d’algun institut de la Comunitat Aragonesa. Quina sorpresa! Que emotiu resultà el final amb el menyspreat i desconegut Himne d’Aragó amb música d’Antón García Abril!. I els petits cantors, d’on havien eixit?
Doncs molt senzill: eren una selecció de dotze col•legis (s’inclou algun institut) inscrits al “Programa de Coros Escolares” que des de fa quatre anys i sense fer massa soroll desenvolupa el Govern d’Aragó. Aquest programa té com objectius la creació de cors escolars als centres d’Aragó que ho vulguin i l’ajuda a millorar i refermar els ja existents prèviament (no gaires). El primer any del Programa hi participaren 17 cors i uns 500 coralistes. Enguany és la quarta edició i hi han pres part 68 cors i uns 2300 coralistes. També s’ha pogut constatar la millora de la qualitat musical de la gran majoria dels cors del Programa.
Cal agrair l’esforç de tots els mestres-directors, així com del coordinador musical, l’expert director de cors escolars i pedagog Julio Galdámez i del seu equip, el Gabinet de Pedagogia Musical Cotolengo Abelardo Pi, amb el que he tingut l’honor de col.laborar.
Un deure pendent d´aquest Programa: el desenvolupament a la província d’Osca (8 cors) i sobre tot la de Terol (només 5 cors, que actuaran al Teatre d’Alcanyís el proper dia 15 de maig) En aquesta província no hi ha representació ni de Terol capital (que també hauria d’existir) ni de la meva estimada terra matarranyenca.
Doncs bé: aquests van ser els protagonistes de l’acte institucional de Sant Jordi a Saragossa (amb perdó del contundent i més que extens discurs de Felipe González). Noves veus es fan sentir a les escoles aragoneses, però només un col•legi de la Franja, d’Albelda (Osca). Perquè no del Matarranya, i a poder ser amb la nostra veu-llengua pròpia? Endavant.

Antoni Begochea