Viure en català en normalitat al Matarranya no és difícil. És la llengua habitual, la llengua del carrer.  Lo que ha estat més difícil,  per les consecutives polítiques de castellanització, és viure en català als àmbits formals, cults o mediàtics. Tan fa si era república, comité anarquista, feixisme o restitució monàrquica, que les coses formals i escrites al segle XX han estat en castellà. La llengua escrita, la dels llibrets de Festes o la dels bingos, si no és per folklore, s’ha fet en castellà. Evidentment, en temps dels Calatravos, al segle XVI , la llengua escrita oficial continuava sent lo català. Però el punt actual la política és tan castellanitzadora que fins i tot polítics comarcals se dirigixen oralment a la població de la comarca en castellà.Tan President de la Comarca del PAR (minut 55:15) com l’Alcaldessa de Fondespatla del PAR (minut 52:45) utilitzen lo castellà per a parlar a la població del Matarranya.

Per això, quan l’activitat privada d’una emissora de ràdio o d’un llibreter que inclouen lo català com una llengua normal, no podem parlar de “la normalitat del català”, sinó que ham d’accentuar l’aspecte actiu de la normalitat: la normalització del català. I d’això ha parlat TV3 al seu informatiu (minut 7:50): de dos experiències reeixides al Matarranya d’empreses privades de la comunicació i la premsa que tenen lo català com a ferramenta de treballa habitual. Una és la Llibreria Serret, de sobres coneguda fins i tot pel seu Premi Nacional de Cultura. L’altra és una novetat comarcal: Ràdio Matarranya (directe). Que funciona en català. Locuta en català, és la llengua dels seus col·laboradors, emet la publicitat en català (fins i tot adequada a les variacions lingüístiques locals del Mesquí), i el més important, manté el català en les entrevistes que l’entrevistat entén la llengua. Una política lingüística més que ideal per a un territori com lo Matarranya. Ànims, i avant. La propera fita serà normalitzar AragónTV. No pretenem la gran fita que des d’Aragó faiguen programació en català. Només que normalitzaren a les seues pantalles la realitat de la política lingüística de les nostres comarques. Seria necessari. Però això ja sí que és faena per a un altre apunt… o faena per a més…

La normalització del català al Matarranya « Xarxes socials i llengües.