La carretera N-232 i lo Floro
(Article publicat al Diario de Teruel, columna Lo Cresol, dissabte 31 de juliol del 2010)
Dintre d’uns mesos, quan el meu llibre Pasqual Andreu, lo Florit surti a la llum, dins de la col·lecció “Lo Trinquet”de l’IET, de ben segur que lo Floro hi tornarà al Matarranya i al Baix Aragó. Suposo que estarà ansiós de conèixer els canvis i l’evolució del seu poble i tota la comarca. Fa un temps, pensava que, tan si vingués d’Alcanyís o millor encarà des de Castelló —a un raconet del fossar, allí està enterrat— no reconeixeria la carretera, perquè amb les obres de millora i ampliació de la N-232, la pujada a Mont-roig, l’entrada a la Sorollera, les corbes de la Vall de Lluna, i en general tota la carretera del Baix Aragó a Morella, estaria tan canviada que no la reconeixeria. Llargs camins tan trescats per ell fa un segle!
Abans he assegurat que lo Floro vindrà a la presentació del seu llibre i algú em dirà: —Compte graciós que lo Floro està mort! Doncs, com ha de venir? Tot aquell que hem faci la pregunta l’hauré de fer veure la petitesa del seu sentit poètic. Que seria de la poesia sense la metàfora! El llibre del Floro està en vers i per això jo he pogut parlar amb ell, i me n’ha contat molts dels seus pensaments, sense pretendre justificar-me mai els seus actes. M’ho ha deixat tot a la meua comprensió i interpretació. Si lo Floro no pot estar de cos present i viu, hi serà veritablement en esperit com a espectador incorpori, però omplint un lloc tan invisible com perceptible per els sentits d’un senzill metaforista.
Aquella temença meua de que lo Floro no reconeixeria els seus antics camins d’arribada a les seues terres, ha quedat tot de cop desballestada en arribar-me la notícia de què les obres del tram de carretera que va de l’enllaç de Ràfels al límit de la província de Castelló, han estat cancel·lades o rescindides per part del Ministeri de Foment. Lo Floro trobarà les mateixes corbes de la Vall de Lluna, el mateix enllaç de la Sorollera, les mateixes pujades de Mont-roig, la mateixa entrada a Torredarques, tot igual, amb l’excepció del color, abans blanc de grava, avui negre d’asfalt i empipament.
Aquestes obres que han romàs 14 anys en suspensió, després de tantes vicissituds, una decisió ministerial —això no és poesia—, producte del pla d’ajust pressupostari, les deixa a maior gloria dei. Diuen que la suspensió no serà sine die, potser pitjor, serà sine anno. (Que s’entengui bé, d’annus, anni = any, no d’anus, ani = anus).
José Miguel Gràcia