Incongruències econòmiques
(Publicat avui a la columna “Lo Cresol” del Diario de Teruel)
Per què si els sous dels alemanys son gairebé el doble que els dels espanyols, l’atur espanyol és doble de l’alemany? Tal vegada no s’ha fet el lector aquesta pregunta? Per què les empreses alemanyes no desplacen producció a Espanya o a qualsevol altre país de més baix cost laboral? Escolteu als economistes i als empresaris i sentireu l’aferrissada defensa que solen fer sobre la competitivitat de costos laborals.
Per què si el mercat laboral francès és un dels més rígids dels europeus, pel fet de la gran implantació dels sindicats, ha de ser Espanya la qui porti a terme una gran reforma laboral, flexibilitzant l’acomiadament, entre altres mesures?
Per què no s’han eliminat encara els paradisos fiscals, si tothom està convençut de què són el més gran obstacle per controlar els moviments especulatius de capitals?
Si el frau fiscal arriba al 20 o 25 per cent del PIB espanyol, xifra veritablement espectacular, per què abans d’augmentar els impostos no s’endega una gran campanya contra aquesta xacra social?
Quants directius han anat al carrer per incompetents o per poc curosos de les seues tasques quan una caixa o banc ha demanat ajuts públics o ha hagut d’encetar un procés de fusió? I si han anat al carrer, per què s’han d’emportar tant bon sac d’euros?
Fixeu-vos-hi! Per què els poders financers internacionals o allò que se’n diu “els mercats”, responsables principals de la crisi, ara són els que ens alliçonen o ens obliguen a prendre mesures per a superar la crisi?
Ja em direu perquè necessitem les reformes de les oficines d’ocupació i la formació dels aturats, si el que manca són llocs de treball. Formació…, en quines matèries?
Per què, quan algun professional que ens ha de facturar algun servei, ens pregunta: ho voleu sense factura o amb factura amb IVA? La resposta ben bé la sabem tots.
No espereu respostes per a les altres preguntes, no tinc més espai a la columna i a més, com crec que són força fàcils, no gosaré ofendre-us en donar-les. Però, si us sentiu amoïnats perquè no podeu trobar les respostes, només us puc dir que si fóssiu economistes, tampoc les trobaríeu.
José Miguel Gràcia (Economista)