Adéu arbres altius
Un any després de l’aparició del primer disc d’en Tomàs Bosque hi va sortir el segon l’any 1978, com a títol, el nom de l’autor. Si el primer era el típic d’un cantautor amb molta presencia de la guitarra, al segon n’és una gran orquestra la que li envolta amb un gran arropament musical. En algunes cançons conserva l’intimisme del primer disc, però ara els temes s’eixamplen cap una concepció social i política molt més generalitzada.
Començo penjant la cançó Adios altivos árboles. Els arbres altius eren les oliveres, les quals, en aquells anys patien la febre arrencadora i talladora dels pobles del Baix Aragó. Els camps eren despullats per donar entrada a plantacions d’ametllers, o senzillament es deixaven com a terra campa per al conreu de cereals. Aquesta cançó, gairebé una cantata, comença així (tradueixo al català):
“Adéu arbres altius
de verd i blau vestits,
no tornareu mai més
a fer-li ombra al camí,
ni els camps del poble meu
tampoc podreu omplir.
Sou ja la llenya i troncs
que el foc va consumint.
Sou la tristesa amarga
d’un paratge ferit,
implacable actitud
de poders ben podrits,
forçant-ne la agonia
d’aquells cultius antics…”
Escolteu la cançó aqui.