L’anticatalanisme aragonès bull
La decisió del PAR de presentar-se a les eleccions catalanes provoca reaccions oposades · La plataforma No Hablamos Catalan, on hi ha les joventuts del PAR, ho rebutja i impulsa un nou partit· La FACAO, també membre de NHC, hi dóna ple suport
La decisió del Partido Aragonés (PAR) de presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya a la demarcació de Lleida ha generat moviment a l’anticatalanisme d’orígen aragonès. D’entrada ha estat aplaudida per la FACAO (la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), la coneguda associació ultradretana catalanòfoba de l’Aragó, que es felicita perquè finalment els aragonesos que viuen a Lleida, la Ribagorça, la Vall d’Aran i Tortosa “territoris històricament aragonesos” finalment “podran votar una opció aragonesa”. En canvi, la plataforma anti-llengua catalana que impulsa la mateixa FACAO des de 2008 “No Hablamos Catalan” (NHC), i on també hi ha les joventuts del PAR, ha criticat la decisió del propi PAR perquè des del seu punt de vista “dóna cobertura al concepte dels Països Catalans”. De fet membres d’aquesta plataforma han decidit crear un nou partit, “La Voz Independiente de Aragón” (L’VIA), centrat en l’anticatalanisme i molt crític amb les altres formacions aragoneses.
El PAR, però, no s’ha destacat precisament per ser tolerant amb el català: s’oposa a l’oficialitat i denominació de català a la Franja de Ponent, i per exemple va votar en contra de la Llei de Llengües perquè considera que a la Franja no s’hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi.
Al seu torn la plataforma “No Hablamos Catalán” és impulsada principalment per la FACAO, vinculada a entitats de l’ultradreta espanyolista, com ara Democracia Nacional. Formen part de la plataforma entitats marginals i agrupacions com la surrealista Academi de sa llengo Baléà (amb dos accents), la pròpia FACAO, Convivencia Cívica Catalana (fundada per Vidal-Quadras), les joventuts del PAR, Valenciafreedom i diverses entitats i col·lectius més, alguns tant poc coneguts com el PCUA (Partido de los Ciudadanos Unidos de Aragón).
NHC ha impulsat dues manifestacions contra la llengua catalana, que han acabat amb notables fracassos. La primera d’elles va reunir una quinzena de persones a Saragossa, el març de 2009, mentre que la segona, celebrada el gener d’enguany, no va arribar al mig centenar de persones, tot i que es van afegir a la convocatòria partits com UPyD i grupuscles espanyolistes d’ultradreta com Alternativa Española (AES).
La plataforma, juntament amb el GAV, el Círculo Balear i d’altres entitats de caire espanyolista, va presentar ara fa un any un manifest que tenia per objectiu evitar que la llengua catalana fos declarada “pròpia” als diversos territoris dels Països Catalans. De moment la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el desembre de 2009, contempla el català i l’aragonès com a llengüès històriques d’aquest territori (cadascuna a les seves respectives comarques), malgrat que no les fa cooficials. Igualment els estatuts de Principat, País Valencià i Illes Balears reconeixen el català com a llengua pròpia de tots tres territoris (al PV ho fa en la seva modalitat valenciana).