Memòria dels difunts
M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol
(Publicat al diario de Teruel, el dissabte de de novembre del 2010)
Cíclic calendari, ha passat lo dia de Tots Sants. Qui s’ocupa dels seus morts, normalment dona i de certa edat, fa la visita obligada al fossar: li passa el drap al vidre del ninxo, renova les flors descolorides o en fica de fresques, contempla com l’irreparable temps vola i cada dia coneix més gent a l’altre barri i pensa que alguna ànima caritativa de la seua família descreguda, arribat lo moment fatal, potser li anirà a retre el mateix homenatge pòstum al mateix fossar dels avantpassats. Perquè per uns dies la mort, convertida en idea compartida, se fa celebració alegre, les tombes s’omplen de colors i els vius passegen pels voltants, saludant-se els uns als altres —“A on està ton pare?”, “Que bé tos ha quedat la làpida!”—, o mirant la morada futura ja reservada “a molt bon punt”. A casa uns han menjat panellets i alguns altres, entre la festa i la por, s’han posat a contar històries de l’altre món. I a alguna tele o teatre ha reaparegut entre versos sonors lo fantasma de Don Juan Tenorio, sobrevivint al repertori de pel•lícules de fenòmens paranormals de sèrie B.
Però arriben canvis en forma del Halloween de Port Aventura i El Corte Inglés, i tota la seua simbologia anglosaxona, disfressada negra i carbassa pels carrers. Al mateix temps los nous cadàvers deixen la terra corruptora pel foc sense inscripcions: cendres que van al riu, al mar o a la montanya, o reviuen trasplantats òrgan a òrgan. Nàixer, viure i morir sense rastre com a destí de la gent corrent, mentres creix la necrofília dels famosos o la fal•lera commemorativa de xifra variable de persones o feits significats.
Contra l’oblit, sobreviu també la difícil memòria dels familiars d’assassinats durant o després de la guerra fratricida, anònims sense pena ni glòria a la fossa comuna quan encara figuren als nostres espais públics los noms dels que van donar la vida per Déu i una pàtria diferents. Al fossar de Torrero a Saragossa un monument acaba de recuperar uns milers d’ells.
María Dolores Gimeno
mitjançantViles i Gents :: Memòria dels difunts :: November :: 2010.