Presentació d’”Espectral” al Centre Aragonès de Barcelona
Ja havia escrit el post “Ángel Guinda i Carlos Azagra” quan el divendres, dia 4, vaig anar a la presentació de l’últim llibre d’Ángel Guida, Espectral, al Centre Aragonès de Barcelona, carrer Joaquin Costa, 68. A la primera planta, la Sala Joaquin Costa —aquest any es celebra el centenari d’aquest il·lustre aragonès— hi era plena de gom a gom d’accents aragonesos, abans de començar les presentacions. Més dones que hòmens com gairebé sempre en els actes culturals, i dones aragoneses, la majoria. De la segona planta arribaven remors de moltes persones —gairebé tots hòmens amb molts anys de jubilació a les espatlles— que jugaven al guinyot o a l’arrastrat, o es prenien alguna cosa al bar petant la xerradeta. O potser alguns (o algunes) visitaven la perruqueria aprofitant l’oferta per als temps de crisi. (Veieu la 
fulleta informativa). Aquells de la segona planta no havien vingut per la presentació.
En primer lloc i després de les paraules de benvinguda del president del Centre Aragonés, es va fer la presentació del llibre Yin. Poetas aragonesas (Olifante, Ediciones de Poesía) —la primera antologia de poetesses aragoneses—, per part de l’editora i Ángel Guinda. Van participar algunes autores llegint un poema. Molt bones i joves veus. Guinda ha declarat recentment que té en projecte una altra antologia poètica referida a hòmens i dones aragoneses que han escrit o escriuen en català i en aragonès.
Després va tenir lloc l’esperada presentació del llibre Espectral d’Ángel Guinda, el qual va donar lectura a uns quans poemes. El poeta ha dit de la seua obra: “Dins d’un procés constant d’aprenentatge, Espectral ve a ser un exercici radical de la meua experiència de la poesia enfront de la poesia de l’experiència com a tendència dominant en la literatura actual: una activa autocontemplació existencial”. Jo no faré cap comentari d’aquest últim llibre, metafòric i hiperbòlic, del flamant Premi de les Lletres Aragoneses 2010, em limitaré a transcriure en català els primers paràgrafs. Li deixo la tasca al lector:
“QUE BOBINA DE FOC flota per l’horitzó? Ser cercle és ser univers. Versos meus, gireu!
ETS TU FOSCOR, la flama que em crida? Apagada a l’ombra hi ha una altra ombra!
UN SOMNI AMARTELLA la xarxa de les meues neurones: un nen creua el món amb un fèretre a l’espatlla, i aquest nen sóc jo.
BAIXEU EL VOLUM DE LA CLAREDAT. A cada colze de la llum apareix un ramat de girafes cegues. Nusos en flames es desencadenen a la recerca dels ratpenats del mar. Em trasbalsa la sang de l’aire que enrasa els nostres ulls! La meua ànima és un ovni sense destinació? Rauco. Surto del món per entrar en mi mateix!…”
La signatura d’exemplars va ser llarga, emotiva i amb molts i molts accents aragonesos.
mitjançantPresentació d’”Espectral” al Centre Aragonès de Barcelona « Lo finestró del Gràcia.