Patrícia Gabancho parla de la Franja

Una clara

Patrícia Gabancho

Llegeixo que el govern de l’Aragó ha decidit no donar caràcter oficial a la llengua catalana, malgrat la secular presència a la Franja i que continua ben viva. Es veu que un dels problemes, el principal per al PP i el Partido Aragonesista, és que es diu català. Que és la llengua dels veïns. En aquesta mentalitat estúpida i la tírria als catalans, les llengües no poden passar per damunt d’una frontera de fa quatre dies. Una frontera que no impedeix que la gent de la Franja faci servir Lleida -sovint sense que ningú es faci càrrec del cost- com a capital educativa, sanitària i cultural. Poden circular les persones però no les paraules. No de forma oficial. Ho diuen els mateixos que no paren de posar medalles a tort i a dret quan detecten una voluntat d’expansió del castellà. Hi ha llengües universals i hi ha llengües només autonòmiques, que és tant com dir regionales.

Bé: no he sentit que cap membre del govern català aixequés la veu per aquest afront al nostre patrimoni cultural, per aquesta bestiesa que no té res de científica i sí de forta càrrega política, deixant a part la ignorància. El govern català respecta aquestes coses com si fossin sagrades: que cadascú gestioni el tros de llengua catalana que li pertoca, i si l’expulsen de l’escola o li canvien el nom, això no va amb ells. Per això a València encara no veuen TV3. La desídia del govern en qüestions de llengua la coneixem molt bé perquè la patim a casa, també. El nivell lingüístic dels mitjans catalans privats, però també públics, comença a fer feredat. Hem reculat fins a temps prefabrians! Tot el que s’havia guanyat en dignificació de la llengua durant cent anys, ho hem llençat a la paperera: cal tornar al “català que ara es parla”, com al XIX. Tampoc les autoritats n’han dit res, perquè això tampoc no fa per a elles.

Trossejament, dialectalització, substitució: el procés és clar i no serem pas els primers o els últims a transitar-lo. El trossejament ja l’hem assumit, la dialectalització està en marxa -és el catanyol metropolità com a estàndard radiofònic- i la substitució ens espera demà passat. D’acord que des de fora fan grans esforços per carregar-se la nostra llengua, però des de dintre la deixem morir.

mitjançantAvui Paper Opinió.