Aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català
El govern aragonès ha aprovat el decret que valida els fonaments de l’ens que regularà oficialment la llengua catalana a la Franja de Ponent · És conseqüència de l’aprovació de la Llei de Llengües d’Aragó
El govern aragonès ha aprovat el decret que valida els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català i l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que esdevenen les màximes autoritats lingüístiques de català i aragonès d’Aragó i que estaran formades per un màxim de 21 acadèmics. L’executu aragonès també ha aprovat la normativa interna del nou Consell Superior de Llengues d’Aragó, que assessorarà l’executiu aragonès en matèria lingüístic i que té per finalitat garantir l’aplicació de la llei així com delimitar i definir exactament les zones d’abast territorial de cada llengua. El formaran una quinzena de personalitats de diversos àmbits: jurídic, social, cultural, lingüístic i de l’ensenyament. Tot plegat és conseqüència de l’aprovació de la Llei de Llengües d’Aragó al Parlament aragonès, el desembre de 2009, un text que malgrat afirmar que català i aragonès són “les llengües pròpies i històriques” d’Aragó, només atorga caràcter oficial al castellà, i relega les dues anteriors a “voluntàries” en tots els àmbits, des de l’ensenyament a l’administració.
La llei admet el dret dels ciutadans dels territoris on s’hi parla català o aragonès a dirigir-se a l’administració en alguna d’aquestes llengües, i a rebre l’ensenyament en aquesta llengua si així ho demanen. El Consell Superior definirà un mapa lingüístic de l’Aragó, mitjançant un estudi, per determinar tres territoris diferents, un de parla exclusivament castellana, un bilingüe català-castellà i un darrer bilingüe aragonès-castellà.
Uns 200 municipis de l’Aragó es consideren de zones de parla catalana o aragonesa, aproximadament el 25% del territori global d’Aragó sota sobirania espanyola. Per aquestes zones la nova llei preveu que siguin els pares qui decideixin si volen que els fills estudiïn aquestes llengües, i l’administració qui, en tot cas, ho haurà de garantir. Les administracions dels territoris amb presència de català o aragonès hauran de garantir que els ciutadans es puguin dirigir a elles en aquestes dues llengües, també per escrit, tot i que l’expedient es farà en castellà. Les publicacions oficials seran bilingües en els territoris corresponents. La toponímia serà la tradicional de cada territori. Tot amb tot, com ja hem dit, l’única llengua oficial serà el castellà.
Racó Català – Aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català.