Poder polític virtual
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 d’abril del 2011)
Vivim en un món global en el qual els capitals volen —s’entén virtualment— d’un lloc a un altre cercant les millors inversions o l’especulació, gairebé sense límit. Allò que se’n diuen “els mercats”, tenen tan poder a tentipotenti com per desestabilitzar qualsevol país a la primera dificultat o necessitat financera que pugui tenir. Les notícies i qualsevol altra informació, arriben instantàniament a l’indret més llunyà del planeta. Internet és un mitjà tan potent de comunicació que supera la més agosarada previsió que mai ningú hagués pogut fer. Webs, blocs, xarxes socials, etc. hi posen en contacte a milions de persones en tot moment i per tot el món. Tot plegat ha estat la gran revolució a les escorrialles del segle passat i la primera dècada del present. Tot amb tot, on és realment el poder financer i el poder de la informació i la capacitat de formació de l’opinió…? Quan de poder mantenen els governs?
Sincerament crec que els governs i els ciutadans de gairebé tots el països no s’estan assabentant d’aquesta realitat, o aquells que s’hi han assabentat, la negligeixen o l’amaguen. Prenguem el nostre país, o si voleu la nostra Europa: en comptes de fer-la més forta políticament —més global—, els països s’esforcen sempre que poden en solucionar els seus problemes o la crisi, mitjançant mesures pròpies a cada país i els ciutadans reivindicatius demanen als seus governs mesures que no poden prendre o serviran de ben poc. Quan de diferents haurien de ser les ofertes electorals dels partits polítics! Gran part d’allò que ofereixen no està a les seues mans. El poder dels Estats és molt menys d’aquell que tenien abans. Podríem convenir que gran part del poder ha esdevingut virtual amb motiu de la globalitat. La gestió, i més encara la sortida de la crisi, a la UE, esdevindran tasques impossibles si no s’afronten globalment. O potser pitjor encara, que, tirant cadascú per la seua banda, ens fem la guitza els uns als altres —em refereixo concretament als europeus. Un exemple per acabar: no us heu adonat que gran part dels préstecs amb interessos desorbitats que reben els països de la UE més tocats per la crisi, provenen dels altres països de la Unió, o tal vegada del mateix país? Segurament “els mercats” ho som tots.
José Miguel Gràcia