Al·leluia!
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 d’abril del 2011)
Acaba d’eixir el recull Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales, publicat a Calaceit per l’Associació Cultural del Matarranya, llibre de 270 planes i un disquet, amb contes, cançons, endevinalles, refranys, etc., del Baix Matarranya. Fa escassament vint anys no teníem quasi res recollit de literatura oral en català, no ja a les quatre viles esmentades al recull, sinó en tot l’Aragó. Contràriament al que passava als altres territoris de llengua catalana, on trobem molts erudits i afeccionats de la literatura popular que en fan reculls ja des del segle XIX, al nostre país no hi ha hagut quasi res paregut fins a la dècada dels noranta del segle passat. Això significa en el cas d’una literatura doblement discriminada per popular i per catalana, que en prou ocasions hem fet tard per recollir segons quins gèneres, especialment cançons llargues, i també molts contes que sovint només ens arriben fragmentàriament –una cosa semblant ha passat amb la literatura popular en aragonès. La desídia i la volguda ignorància tenen aquest preu. Tanmateix encara és molt el que s’ha pogut arreplegar, i arreplegar-ho en català, i no majoritàriament en castellà, com havia passat, malauradament, en un recull anterior del mateix Baix Matarranya. També en el recull que comento hi ha textos amb presència del castellà, i això no és cap especificitat de la literatura de la Franja, com s’ha dit, sinó de qualsevol territori amb població més o menys bilingüitzada –en rigor a tot el món tret, potser, dels països de llengua anglesa. I per tant tampoc no ens hauria d’estranyar de trobar literatura popular en català als territoris propers de llengua aragonesa, castellana, occitana o sarda. Amb el present recull, que ja és el tercer de la comarca del Baix Aragó-Casp, s’hi disposa de molta literatura popular en català, i ara convé que se li done un bon desplegament tant a l’església, cantant goigs i nadales, com a la festa –festivals de jota– i a l’escola; i tant a la part de llengua catalana com a la de castellana de la comarca.
Artur Quintana