“La promesa”, traducció d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia

“La promesa”, traducció d’Artur Quintana

Recentment ha editat “El cercle de VIENA” la novel·la policíaca, millor dit, la novela negra, Das Vesprechen de Friedrich Dürrenmatt, segons traducció al català d’Artur Quintana amb el títol  La promesa. L’Artur Quintana li va regalar a la meua dona un exemplar la passada setmana de Pasqua, que va llegir pràcticament d’una tirada, diguem-ne més exactament, la meitat, d’una tirada a la Codonyera i l’altra meitat, el dia següent d’arribar aquí a casa. Hem va dir que l’havia agradat, perquè l’havia captivat des del principi el seu relat torbador, perquè que tenia un vocabulari molt ric i perquè la traducció li semblava força acurada. Poca cosa més puc afegir, després de la lectura que acabo de fer de la novel·la. Us la recomano de debò  i us faig sabedors que correreu el risc de no poder deixar-la fins l’última pàgina, quan arribeu més o menys a la meitat. No patiu, només té 176 pàgines.

Cal dir que la primera traducció al català de la novel·la l’havia feta Artur Quintana l’any 1964, publicada a “Edicions 62”, sis anys després de la primera edició en alemany. L’actual publicació és una revisió de l’anterior, però amb un disseny modern i un format de lletra d’atractiva lectura.

Dürrenmatt va néixer a Konolfingen (cantó de Berna) en 1921 i morí a Neuchâtel el 1990, polifacètic creador: pintor, guionista, dramaturg, assagista i novel·lista, qüestionador dels gran ideals i de la doble moral del seu país. Cal destacar entre les seues novel·les Justícia i L’encàrrec. De les versions cinematogràfiques de Das Vesprechen, cal destacar també, l’Esquer (1960) de László Vadja i El jurament que va protagonitzar Jack Nicolson (2000).

Si llegiu el llibre entendreu l’impacte que m’ha produït, pel fet de què quan jo anava a Suïssa per motius professionals, sempre comprava xocolata —una mena de bombons— a una determinada botiga que en obrir la porta perfumava d’aroma de cacau molts metres de la vorera del carrer.

Els primers records que tinc de Dürrenmatt són dels últims anys seixanta quan en algun Col·legi Major Universitari a Madrid es representava una obra d’aquest autor, potser el mateix any quan Artur Quintana estava traduint l’obra.

“La promesa”, traducció d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja